Ahir al vespre vaig asistir a la presentació de Josep Torrents com a candidat per Solidaritat a l’alcaldia de Constantí a les properes eleccions municipals. Acompanyaven a aqueix reconegut patriota de pedra picada Uriel Bertran i Alfons López Tena amb qui vaig tenir ocasió d’intercanviar parers sobre el ralentiment del procés independentista provocat precisament per les dugues forces que teòricament són les que se’n disputen el lideratge.
Això passa amb el consentiment de l’ANC, l’AMI i Ómnium Cultural que són les principals entitats en les quals el sobiranisme cívic ha dipositat la seva confiança, i la responsabilitat d’empènyer els partits que defugint el deure d’oferir una estratègia viable i creïble per tal de fer realitat l’objectiu independentista, resten permanentment a l’espera d’una entesa amb una força espanyola que s’avingui a reformar el marc constitucional i estatutari.
Per aqueixes raons trobo encertada la decisió d’encetar a Barcelona una llista conjunta entre Reagrupament i Solidaritat, que s’hauria d’estendre a altres localitats i incorporar patriotes sense afiliació partidària, amb l’objectiu últim de bastir l’alternativa per la qual van sorgir del si d’ERC ambdues tendències critiques amb el progressisme tripartit -i inoperant, abans i ara,- en el qual està instal·lat el nucli dirigent d’Esquerra des de fa deu anys.
Vaig viure en primera línia la gestació de la sortida d’ERC per fer un projecte rupturista amb voluntat i capacitat d’encarar el conflicte jurídic i polític amb l’ordre estatal i autonòmic encara existent, i malgrat les oscil·lacions, errades i contradiccions viscudes tant per Reagrupament com per Solidaritat en aqueixos darrers anys, per damunt de les peripècies personals passades en aqueixes dugues formacions, crec absolutament necessari intentar un front patriòtic en vistes al 27-S del qual la candidatura municipal per Barcelona en pot ser un inici.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perdoneu si el comentari és una mica OFF TOPIC, però el projecte val molt la pena:
Demanem adhesions per tornar a bastir la Caixa de Pensions, 100 anys després, amb l’esperit inicial i enmarcada en el procès de Catalunya cap a la independència.
El tema, de tant complicat com és, esdevé simple: O ens muntem els catalans mateixos, amb les nostres forces i els nostres mateixos estalvis una nova Caixa de Pensions que treballi de veritat per les classes més necessitades del país… O ningú ho farà per nosaltres.
Tenim una important quantitat d’estalvi a mans de Catalans enormement emprenyats amb el sistema bancàri, emprenyats contra La Caixa, que a més de perdre totalment el seu caire social i esdevenir un simple banc privat més, La Caixa ha mantingut -ignorem si encara manté, a primers de 2015- unes relacions pornogràfiques amb els Borbons.
Ja ha desaparescut miserablement una xarxa de Caixes d’Estalvi catalanes que durant molts anys han treballat per aixecar al país… Ara el que ens queda es una muntanya de deutes i una colla de deliqüents que costarà molt de veure com entren a la presó.
Tenim unes necessitats de financiació ingents: Cents de milers d’aturats que no poden aconseguir una mica de financiació per poder auto-emplearse i tornar a participar en l’economia. Petits projectes empresarials, absolutament viables, que no poden engegar perquè no reben cap mena de finançament per aixecar la persiana.
Tenim exercits d’autònoms, comerciants i petites empreses que estan patint penes i treballs, sense accès a cap financiació bancària.
Resumint la situació: L’únic que falta per començar a resoldre el problema plantejat és aconseguir:
Unir les forçes de molts catalans al voltant del projecte Caixa Catalana perque al seu moment puguin pressionar a la Generalitat per engegar una nova Caixa de Pensions.
Que la Generalitat de Catalunya, immediatament després de les eleccions del 27 de Setembre del 2015 concedeixi una llicència bancària a la nova Caixa Catalana i es pugui, el més aviat millor, anar obrint petites oficines i començar a fer treballar els nostres mateixos estalvis per aixecar un altra cop l’economia catalana.
Demanem doncs:
Adherir-se a la campanya per tornar tenir una nova Caixa de Pensions, però aquesta de veritat, al servei de la població de Catalunya.
Fer difusió d’aquest projecte, per tal de poder començar a donar petits crèdits el més aviat possible.
Mercès
Tornar a bastir una caixa de Pensions, però al servei de Catalunya
La idea es molt bona i realment necessitem disposar d’una banca catalana. Has pensat en la posibilitat de no començar de zero i d’aprofitar el teixit de Caixes cooperatives que funcionen i molt bé a Catalunya ? Penso concretament en la Caixa d’Enginyers. Ja se que tenen els seus punts febles, com ara la poca quantitat d’oficines disponibles. Pero penso que seria un bon punt de començament, no ?