Aqueix matí de cap d’any he sortit ben d’hora a fer una caminada pel bosc de la marquesa passant per la pedrera del Mèdol fins a pujar a la muntanyeta de Sant Simplici que amb els seus 111 metres d’alçada deu ésser la més alta del terme municipal de Tarragona. Des del cap d’amunt es pot gaudir d’una vista panoràmica sobre el curs del riu Gaià, el Castell d’Altafulla i el cap de Salou.
Les restes d’una torreta de guaita acullen dos petits pessebres que gent de bon cor hi ha deixa aqueix Nadal fent companyia a les restes d’una estelada que alguns patriotes hi van estacar ja fa una quants anys. Estant assegut una bona estona compartint vistes i bons desitjos pel nou any amb uns ciclistes que hi han arribat pujant des de la Riera he fet també mentalment el repàs dels meus anhels personals, els que sento per les persones que estimo i per la nostra estimada pàtria.
Post Scriptum, 2 de gener del 2017.
Aqueix matí he tornat a pujar al Sant Simplici per celebrar el cap d’any i el meu cinquanta-novè aniversari, trescant enmig del silenci i acompanyat per records i enyors però content d’arribar-hi amb salut. Una llarga branca de pi alça una senyera curosament fixada a la fusta, amb una nota plastificada que adverteix: les estelades duren poc, són arrencades de seguida, les quatribarrades una mica més. M’ha sortit del cor cridar “Visca Catalunya lliure !!!”.
Post Scriptum, 2 de gener del 2018.
Aqueix dematí m’he calçat les botes de muntanya, m’he abillat amb el kaiku i posat la txapela per pujar al Sant Simplici per celebrar en solitari haver arribat a la seixantena. Assegut dalt del turó he fitat els voltants amb una emoció íntima recordant els meus ancestres, els absents, els enyorats i els presents, tot plegat sota la senyera curosament servada per mans que estimen la terra. Abans de baixar he cantat els Segadors i de tornada cap a casa he anat fent llenya amb el xurrac enmig de les oliveres socarrades que rebroten, com rebrota la llibertat de la nostra estimada terra.
Post Scriptum, 1 de gener del 2019.
Un any més he fet la pujada a Sant Simplici en aqueix matí assolellat d’un gener primaveral més que no pas hivernal. Dalt del turó brandava la senyera esfilagarsada com si estigués adolorida per la proximitat d ela presó de Mas d’Enric on està engarjolada Carme Forcadell. Amb un pensament per tots els nostres presos i exiliats he contemplat la terra més ufana sota la capa del sol.
Post Scriptum, 2 de gener del 2020.
Enguany, estant a Canillo he fet el camí d’anada i tornada a Meritxell per celebrar l’any nou i el meu seixanta-dosè aniversari, l’aire de la vall respira llibertat i, malgrat les maltempsades a Catalunya, confiança en el futur del nostre poble.
Post Scriptum, 3 de gener del 2021.
Aqueix matí he pujat al Sant Simplici, poc a poc, gaudint de la magnífica miranda sobre la mar blava. Al capdamunt hi oneja una bandera tarragonina descolorida, ja que les estelades no duren, una mostra de la situació actual de la nostra terra. Malgrat això, m’he sentit reconfortat d’haver esquivat, fins ara, la maltempsada del coronavirus, haver estat avi, i he fet ple de bons desitjos per la família, els ancestres i la pàtria catalana.
Post Scriptum, 3 de juliol del 2021.
Aqueix matí comprant a la carnisseria Can Pistraques de la Riera, he vist que tenien canyetes de llonganissa seca que en diuen de Sant Simplici, n’he comprat un grapat.
Post Scriptum, 6 de febrer del 2022.
Enguany, amb una mica de retard, he pujat un cop més al Sant Simplici aqueixa vegada amb el meu fill Jaume, no he trobat cap senyera al capdamunt com si fos un senyal del mal moment que viu el nostre poble. La terra està eixuta de tant de temps que fa que no plou. Per refer-nos ens hem ben entaulat a casa a la tornada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, no sé si has llegit mai el meu bloc de Vilaweb, Seré breu. Justament he triat Sant Simplici per situar-hi un poble imaginari, on situo alguns dels apunts: http://blocs.mesvilaweb.cat/contadors/?cat=3
Bon any 2015!
Per cert, si pots truca’m, que et vull comentar una cosa.
Bon any Carles, quina grata coincidència a Sant Simplici. Enhorabona pel teu bloc. No tinc el teu móvil, però miraré de localitzar-te d’alguna manera.