L’informe sobre l’organització territorial de Catalunya coordinat per Miquel Roca Junyent l’any 2000 no va prosperar per la seva inconsistència argumental però ha deixat la vaga impressió que era quelcom assenyat i digne de consideració.
Aquell treball fou el resultat de l’obra de geògrafs més que de juristes i, mancat de propostes congruents amb la matèria objecte de l’encàrrec governamental, centrava el gruix de les seves recomanacions en la fusió dels municipis de baixa població com si aqueixa fóra la principal qüestió pendent de resoldre pel que fa a la reforma de l’administració local catalana. Dotze anys després, des de Madrid sorgeixen de manera espasmòdica i esfilagarsada solucions a la curta, fruit del pànic d’una fallida estatal més que de idees ben madurades, a la
crisi del model municipal espanyol que apunten a una
reducció forçada del nombre de municipis.
La vice-presidenta de la Generalitat, Joana Ortega, s’ha avançat a expressar l’oposició frontal del govern català a aqueixa eventualitat adduint que vulnera l’autonomia dels ajuntaments i les competències autonòmiques. Ha afegit de passada que és una mesura que tampoc resolt els problemes de fons de l’administració local: redimensió dels nivells municipal, comarcal i provincial d’una banda, i insuficiència financera de l’altra. Més enllà d’aqueix posicionament puntual hom resta a l’espera de la publicació dels treballs de la comissió de juristes especialitzats en dret local que el govern català va crear per presentar una llei de governs locals i una altra de finances.
“vulnera l’autonomia dels ajuntaments i les competències autonòmiques” = perdua de cadires, del les de ciu: una persona un vot ni en pintura ja que perdem pes a pagès.
solució fer una altra llei com si no n’existis cap que regules els ajuntaments i d’alguna manera s’ha de justificar que el parlament estigui obert tots els dies laborables de l’any, hi ha una mà de feina que no s’acaba mai, reescribint el reescrit fins la infinitat.