Confiar, en qui? Un País, amb aquesta gent?
Cada cop que som cridats a les urnes, sorgeix de forma automàtica la preocupació de classe política per el creixent fenomen de l’abstenció. La premsa en fa rius de tinta amb les declaracions d’uns, els comentaris del ideòlegs dels partits, els predicadors de les tertúlies que tot ho saben i tot ho coneixent, i sembla que no acaben d’escatir on rau el problema.
Tots els casos de corrupció, malversació de fons públics, prebendes, etc. que dia rere dia anem escoltant no ajuden gaire a crear confiança entre partits, institucions i ciutadans. No cal citar tots els casos que cada dia omplen els mitjans, els cafès i les places dels nostre país, esquitxen de forma general a partits, institucions grans i petites, …….. tot un sistema corcat, una classe política podrida, que sense presa, però sense pauses s’allunya de forma irreversible dels que l’estat anomena obligats tributaris.
Vull un país lliure, una Catalunya independent, però com he dit altres vegades mirant el Parlament, mirant els nostres representants, els més propers i els més llunyans, confiar, amb qui? amb aquesta gent?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!