Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Avui, dia 23 d’agost, fa 15 anys que Ramon Boladeres "Rambol" va morir. Fotògraf de professió, casat, dues filles, enamorat de la seva terra, lluitador, havia estat delegat comarcal d’Estat Català, detingut el 1953, fundador del Grup Joventut i Cultura, membre de l’Assemblea Democràctica del Lluçanès, d’Òmnium Cultural, cap de llista d’Acció Municipal Democràtica a les eleccions municipals del 1979… i un llarg etcètera.
La pradenca Lluïsa Cirera, el describia així: "En la personalitat de Rambol hi confluïen qualitats molt apreciades: fou un home de principis, íntegre, honrat, conseqüent, amb una dosi notable de sensibilitat, vital, culte, educat; tot això amb gran senzillesa, i amb un sentit de l’humor excepcional". Extret del llibre "Ramon Boladeres RAMBOL Testimoni de llibertat" que va escriure Jaquim Ferrer, exsenador per CDC i exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (segueix…)
Aquest va ser el llibre que em va fer conèixer el Rambol. Llavors, amb la realització del treball de recerca Vida política. Prats de Lluçanès 1979-2002 vaig aprofundir-hi més, sobretot a rel de l’entrevista amb el Pere Vila (exregidor de l’ajuntament de Prats de Lluçanès).
En l’acte de presentació del llibre en que es va convertir aquest treball, vaig voler-li fer ja un homenatge. I és que en aquell acte van ser-hi convidats tots els que havien estat regidors en el període estudiat. Només un no va rebre la invitació. Era el Rambol. Precisament un dels que m’havia despertat més interès.
Mil i una anècdotes que s’expliquen al llibre de Joaquim Ferrer van fer del Rambol un testimoni que no pot ser oblidat. Algunes de les més curioses i que recordo, són la visita que el President Tarradellas li va fer a Prats de Lluçanès, o el famós "puro" de grans dimensions que el 20 de novembre del 1975 s’encengué, i se’l fumà passejant una estona pel poble i acabant-se’l assentat a Ca la Pili. Aquesta és una imatge que encara que no l’hagi vista mai, m’ha donat la sensació mil vegades d’haver-ho fet.
El Rambol, va ser moltes coses. Se’m fa difícil explicar-ho aquí. De fet, com he dit, se n’ha fet un llibre de com era ell i què va viure. Era una gran persona (amic per alguns, no tan amic per uns altres) que va dedicar la seva vida al seu país, a la seva nació. Va ser cap de llista del grup d’esquerres a les eleccions de 1979. Va ser regidor a l’ajuntament de Prats; ocupant la regidoria de cultura entre el 1979 i el 1982, quan el 24 de setembre d’aquell any va dimitir, segons va dir, perquè no podia portar a terme la seva tasca amb els ideals que sempre havia defensat: JUSTÍCIA i LLIBERTAT. Era fotògraf i va participar en grans obres, com l’Enciclopèdia Catalana. El museu de Ceràmica d’Oristà, per altra banda, també té molt a veure amb la seva tasca.
Delicat de salut, Rambol va morir el 23 d’agost del 1992 i havent vist amb alegria el petit èxit de la campanya Freedom for Catalonia, endegada pels Jocs Olímpics de 1992. Va ser enterrat a Sabadell, abrigat amb l’antiga bandera catalana que guardava a la casa de Prats.
L’11 de desembre de 1998, el Pere Vila va escriure un article a El 9 nou, -que adjunto en dos documents, i espero que es pugui llegir- titulat El silenci entorn de Ramon Boladeres en què, bàsicament, recuperava la seva memòria i proposava que els jardins del Dr. Grau, en comptes de dedicar-los a aquest metge, fóssin dedicats a qui realment n’era el mereixedor: el protagonista d’aquest post.
Quinze anys després, són molts els pradencs que ja no saben qui era ni què va suposar el Rambol. Però estic segur que també són molts els que encara el recorden a ell i/o a la seva tasca. És feina d’aquests, de mantenir-ho viu.
Acabo amb unes paraules del Rambol: "està demostrat que solament les forces populars desvinculades d’interessos econòmics i financers poden portar la llibertat als pobles i el reconeixement dels drets socials dels seus ciutadans. Units per vèncer! Per Catalunya! Per la Generalitat! Pels Països Catalans!"
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"està demostrat que solament les forces populars desvinculades
d’interessos econòmics i financers poden portar la llibertat als pobles
i el reconeixement dels drets socials dels seus ciutadans. Units per
vèncer! Per Catalunya! Per la Generalitat! Pels Països Catalans!"
M’alegra que acabis en aquestes paraules, i m’alegra que tu també puguis dir-les. No et comparo, perquè no m’agraden les comparacions, però si aprecies en Rambol, és perque tu també t’estimes Prat de Lluçanes, i la seva gent. Aquest és el punt més important que trobo en algú, que es dedica a la política.
Jo crec que el Rambol és un dels grans oblidats per part dels pradencs i no he entès mai perquè. A molta gent els és incòmode encara el seu record i potser seria bo que els que el van conèixer expliquessin els motius, si és que n’hi ha. O és simplement que anava contra corrent en uns moments que tothom feia seguidisme dels que manaven.Em penso que caldria que els més joves coneguessin que al seu poble hi va haver fa anys algú com el Rambol.
Ostres Isaac, quan he vist la fotografia del post, el cor m’ha començat a bategar a tota vela. M’ha fet recordar les fotografies que te la mare a casa, amb l’avi, el Pere Vila, el Ràmbol… vulgarment els anomeno els paradencs bohemis. Dit així sona com lleig, pero aquesta colla si eren bohemis, estimaven la cultura catalana, el català, el Lluçanès i evidentment els pradencs i Prats. Aquesta revolució cultural a la paradenca, va ser durant el franquisme i despres, una arma d’escapatoria al món que es vivia, ja que aquesta gent va lluitar durant molt de temps per tenir coses (a nivell cultural) que avui dia es tenen totalment oblidades. És trist. No m’enrollo pq podriem escriuren un llibre de tot plegat. Novament gràcies Isaac. (muacks)
Merci Isaac per fer-nos conèixer la nostra història als que ens considerem Lluçanesos, encara que sigui d´adopció, a través de personatges i les seves històries.
Una abraçada des de Sant Bartomeu.