Poc-moderna

Tinc molts textos pendents i reprendre el ritme del bloc com a prioritat d’aquest 2013. Així doncs, amb la voluntat d’agafar el fil i clavar-li l’agulla, avui us explicaré un esdeveniment del passat 16 de desembre. Sí, vaig tard, però un Ca l’Enric és un gran esdeveniment. I si el protagonista és Albert Palomar i les seves cançons, aleshores encara més!

Els concerts de ca l’Enric sempre són bonics, venen marcats pel flyer de l’Irene i sempre són en petit comité, aprofitant les tardes de diumenge (les més estranyes i entranyables de la setmana). 
L’Albert Palomar i la seva guitarra van ser els protagonistes d’aquesta onzena edició, després d’actuar a Manresa i Reus les nits anteriors. Pels que no el conegueu, l’Albert era el líder de Plouen Catximbes, i darrerament gira en solitari presentant les cançons de No estem sols (2012). Un treball molt recomanable, on ell i la seva guitarra són els grans protagonistes.
Gaudir d’ell en un ca l’Enric serveix per saber de la seva creença en els ovnis, reescoltar l’Springsteen a través d’un filtre molt personal o sentir les seves cançons, sense micròfon ni amplificador. A pél. I així és com descobreixes que són encara més boniques del que havies imaginat, perquè han fet especial una tarda més, una altra tarda de diumenge.
Per això si podeu, aneu a veure l’Albert Palomar en directe, obrador de cançons, somniador d’ovnis i poeta del rock.