Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Arreu pistoles ,
uniformats tricornis.
molts trets a l’alba.
Un llarg silenci,
les roselles callades,
els ulls ens brillen.
Estrany és l’aire,
reviuen esperances,
d’altres reialmes.
Els bancs suïssos
ell suc de mandarina,
amb Déu i dimoni.
Menta que rima,
les acàcies moren,
abril en pluja.
Llavis en rima,
alguns sonets poètics
i uns bonics somnis.
Ma gran estima,
el càntir ja no raja
els canons canten.
La nostra Venus,
nostra bella Afrodita,
de porcellana,
En Teseu guaita,
el rostre de la lluna,
roman oculta.
Aquells beocis,
ignorants de la vida,
mengen i roben.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!