Des del meu últim post han passat moltes coses sobre les quals hauria volgut dir quatre coses però, com que no he fet, val més deixar-ho córrer.
Avui el president de tots i totes els bascos i les basques ha anat a Madrit a veure el seu homòleg espanyol per explicar-li que demanar l’opinió en democràcia és ser demòcrata. El ZP ja havia dit que diria que el que no pot ser no pot ser i a més és impossible. I, per tant, que bon viatge de tornada i que no faci el ruc ni li toqui allò que no sona a pocs mesos de les eleccions. Grans demòcrates, els espanyols!
I més coses. Per exemple, mentiders (de la Vega i l’anul·lació del judici al president Companys). Per exemple, prevaricadors (o la figura que toqui aplicar a l’incompliment de la llei de retorn dels papers de Salamanca). I, aquí, quin paperàs, el del PSC, negant-se a votar junt amb la resta de partits catalans! Per exemple (i, com a mínim -per no ser malpensat-), porucs per negar al poble de Catalunya la possibilitat d’un referèndum que la majoria diu que vol.
I el tracatment de Francfurt, i la Renfe nostra (seva) de cada dia, i les fotos, i….