Antidemocràtics
De Collblanc a Mataró s’escampa el poder de convocatòria d’aquests reventadors d’actes (marqueu el que correspongui) [radicals independentistes] [okupes] [peixateres] [ciutadans espontanis] [altres].
Però, pot ser que després de tot el que (ens) ha plogut sigui incomprensible per a alguns que no els vulguin veure ni en foto? Pot ser que hi hagi qui intenti fer exercicis de democràcia dient que "tampoc no és això", que "com ho sentim (i condemnem)", que no podem anar tornant els insults (expressar el rebuig deu ser el mateix…)?
Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. Qui es passa anys dient animalades, insultant, mentint, provocant i posant en qüestió la intel·ligència de la ciutadania, no pot esperar la passivitat eterna (si no és al cementiri). Quan tornin (si tornen) a raonar ia enraonar, i hagi passat un temps prudencial que ens permeti verificar-ho i suposar amb versemblança que no tornaran a les andades a les primeres de canvi, segur que sabrem ser generosos i podran anar a mercat sense problemes…
Participatius
La campanya del referèndum (em) continua sorprenent. Resulta que el Govern no pot estimular-hi la participació (no ho entenc, de debò) i, casualment, qui se n’alegra són els partidaris del "no", independentment de la seva orientació ideològica: ja se sap, el valor d’una cosa i de l’altra és el mateix, vingui d’on vingui. I jo que em pensava que la participació era un valor fonamental de la democràcia i de les esquerres!
Clar, a més participació, probablement més "sí" i meny "no". I més força per negociar el desplegament i desenvolupament de l’Estatut. I menys força per posar-lo en qüestió l’endemà d’aprovat, i pel que sigui… En tot cas, el que és segur és que el "no" sobiranista no es podrà distingir de l’espanyolista, perquè la papereta del "no" és una de sola i no s’hi pot afegir res. Com tampoc podrem distingir els "sí", i qui ho intenti no farà altra cosa que el ridícul.
Ara, tampoc no m’agrada que tothom posi el PP pel mig. Ni por al PP, ni derrotem el PP, ni tornem-nos-hi. El referèndum va d’una altra cosa i és sobre aquesta altra cosa que hem d’opinar. El PP el tenim derrotat des de fa anys, a Catalunya: és un partit marginal, que se situa fora del consens nacional, de la centralitat nacional i de la racionalitat. Per tant, dediquem-nos a explicar i debatre l’Estatut. Comparem-lo amb el que tenim i, si voleu, amb el que voldríem, però deixem que la ciutadania demostri que és prou gran d’una vegada, sisplau!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs, no costa tan d’entendre. És evident que el govern no pot fer campanya a favor de votar perquè l’abstenció és una altra opció. Per tant ,o fa campanya per totes les opcions que hi ha en un referendum (sí, no, abstenció, vot nul…) o no en fa cap. No és tan difícil d’entendre.
Potser no va per aquí el que diu la JEC, però un lema com ‘Referendum per l’Estatut’ no és que fomenti la participació, directament està apostant per a favor l’Estatut.
La campanya correcte, seria un lema com ‘Referendum de l’Estatut’, ‘ Referendum sobre l’Estatut’, ‘Dia 18, Vota’, etc etc. Que de maneres de dir-ho correctament n’hi moltes i variades.
Però el problema és que han identificat acció de govern amb campanya partidista, I insisteixen.
Que els importa que la JEC continuament els hi tombi tot si al final aconsegueixen l’objectu de fomentar el Si mentre que realment no tindran repercusió sobre ells per l’incompliment sistemàtic i insisten de la llei electoral ?