Aquesta sentència, gairebé ja convertida en dita popular, és tan contundent com certa. I es pot aplicar a molts camps. Per exemple al de la música.
Un artista pot decidir estar a les files dels
vencedors o dels vençuts. Cantar en una llengua opresora o oprimida. Fer
els negocis a un mercat legitimat per la destrucció, la sang i el fetge i la neteja
ètnica o bé fer-los a un mercat agredit, necessitat i bloquejat.
Amb tot, hi ha barrufs. El que fa feina
gràcies als cadàvers dels imperis pot anar de progre i caure molt bé a força
gent. I també hi ha realitats
invisibles. El que fa feina gràcies als supervivents de les matances pot ser
prou enginyós i bo com per desbloquejar, alimentar i defensar un mercat.
De sobte, se m?acuden un parell de noms.
Aquells que a un número del Folc força recent compartien portada amb una
presència prou diferent. El que tenia la foto, era ?l?artista català més
internacional?. Internacional? Recordeu el ?300 millones?? A quins països que
no hagin patit la brutalitat castellana és conegut aquest ?noi?? L?altre, el
dels ?11 milions? té una cançó que bascos, polonesos i corsos se senten seva.
Sense passar per vies sanguinàries. Aleshores, qui és part del problema i qui
de la solució? I qui és realment el més internacional?
Pd: ja hi conto que en Jaume I tampoc no entrava
sempre als puestos picant a la porta, però la magnitud de la tragèdia i la
persistència dels tarannàs imperials són ben diferents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha opressors i oprimits, però no hi ha llengües opressores com tampoc hi ha cultures inferiors i superiors.
Que la ràbia no ens faci caure en estupideses!
Salut i llengua
Ben dit Belda!! Ja és hora que es comenci a parlar sense pèls a la llengua!! Hi ha venedors i venuts, i venuts que treballen pels venedors, per molt maques que siguin les paraules d’amor, fins i tot les que regalen al periòdic traduït.
Però els opressors fan bé la feina, i amb l’excusa tonta que no hi ha cap llengua opressora, cada dia estem més castellanitzats i més atrassats, perquè també estem menys anglicanitzats. Per molta gent, “amarillo el submarino és”.
Salut i endavant sense pèls a la llengua!!