Laïcitat i feminisme, lluites genuïnament europees.

Si el Renaixement, la Il·lustració i la democràcia són actius genuïnament europeus, el laïcisme en la política pública i l’ateisme o laïcitat i el feminisme com a fruit del lliurepensament enfrontats a l’adoctrinament de la secta serà el destil·lat més propi de la nostra història.

En un món ofegat per les màfies confessionals que des de els estat i nacions fins a la intimitat de la llar, amb el ferro roent de la por i l’extorsió, graven en els cervells dels tendres infants els rituals i les creences més delirants hi ha gent que s’allibera de la cotilla religiosa.

Una minoria cada vegada més amplia d’habitants no ens deixen arrossegar per tota aquesta ignorància fanàtica, obcecació mística, i superstició espiritualista vehiculada per la guerra santa a l’infidel, cristià o musulmà.

I una gran part d’aquests ateus viuen a l’Europa que entre tots hem construït. En unes societats europees amb un bri de llibertat on amb molt d’esforç podrem democràticament desempallegar-nos de les religions cristianes, jueves, musulmanes o budistes de Buda i del vudú i neutralitzar el seu control social remanent.

I per tant, si rebutgem burkes i la forma de vida musulmana, la seva intolerància i prohibicions impositives (com menjars  i activitats en piscines als col·legis etc.), no és racisme ni xenofòbia, és suport als moviments d’alliberació laïcista i feminista que fa molt de temps caracteritza la cultura occidental.

Llibertat, democràcia i laïcitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


*