Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
De Madrid vindran uns que diuen que podran.
El cuetes té una cosa que ja podem identificar amb claredat: és un madrileny “xuletes”. Molt abans que un projecte polític racionalitzat o un programa entusiasta-revolucionari de laboratori, el plantejament centre – perifèria per a un polític madrileny (a més a més “xulo”), és tracta d’una actitud personal de mi a tu. Per als que no som castellans, la resta de mortals que sota la corona espanyola durant segles han mossegat la pols i han assumit els papers de ser perifèria, aquesta crosta casposa de profes universitaris irradia supremacisme mesetari-capitalino del centre del món que parla “la llengua que entenem tots”. La llengua de Cervantes i la llengua del garrot, amb posat “xulesc” en les seves mans totes dues, ja sigui via Real Acadèmia o cossos repressius jurídic-militars. I per damunt de tot, Madrid, Madrid, Madrid i continuar “xuleiant” els Països Catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!