Les fusions entre caixes poden ajudar a recuperar la confiança perduda?
No, no solucionaran res, i en canvi aportaran més aturats.
Pel que fa les empreses, és un bon moment per redefinir estratègies?
Sense cap mena de dubte. Cal revisar pressupostos i estratègies perquè
les hipòtesis amb les quals es van fer tenen com a punt de partida
dades que ja han quedat desfasades. Les companyies d’èxit són aquelles
que es van adaptant als canvis que es van produint de forma constant en
el mercat. Les que ho facin bé sortiran de la crisi més enfortides.
Creu que quan s’acabi la crisi ens trobarem davant d’un nou model
econòmic?
Segur. Hauran canviat moltes coses. S’haurà acabat el tema de
l’especulació a curt termini, s’acabaran les pràctiques financeres a
curt termini i els consumidors tindran un comportament diferent.
Canviarà la societat en tots els nivells de l’economia.
Vostè acaba de treure al mercat el llibre Manegement by lies, on
explica que vol trencar amb mites i mentides de la direcció
empresarial. Pot explicar a què es refereix?
En primer lloc, hi ha una sèrie de mentides que a cop d’anar-les
repetint ens les hem acabat creient. I per altra banda, hi ha una sèrie
de mites que, si bé eren certs ara fa 20 o 25 anys, avui dia ja no són
certs. Per exemple, el mite que “la propietat de les empreses té el
poder”, doncs en molts casos no és així. Un altre mite és que les
empreses familiars preparen bé la successió, i no és així. Un altre
gran mite són els consells d’administració de tot tipus d’empresa, que
en general funcionen molt malament. I les seves decisions depenen del
partit polític que en aquell moment està en el poder, no són
independents. L’altre problema que tenim és que estem a la cua d’Europa
en productivitat. I això és culpa dels directius, que perden el temps
amb trucades, mirant papers, i dinars que no serveixen per res. I cal
donar formació als càrrecs intermedis, que són els que realment
maneguen el ‘cotarro’, i els que asseguren que tota la resta de
treballadors produeixin de debò.
En el seu llibre diu que és més important tenir vocació i il·lusió que
tenir un bona formació.
L’exemple més clar és l’Alcorcón. És molt més important tenir algú que
es deixi la pell en el projecte que tenir el número 1 d’una promoció.
Els més intel·ligents al col·legi no són els que normalment han
triomfat a la vida, perquè als ‘cracks’ els costa poc fer les coses. I
els falta aquesta voluntat, la constància, el treball, el sacrifici, la
dedicació… que és el que et porta a l’èxit.
S’ha perdut la implicació del treballador amb l’empresa?
Depèn de l’empresa. El que cal és que l’empresa doni capacitat de
decisió al treballador, formació, i que el treballador senti que la
seva aportació és important. I treure’n el màxim de cada treballador,
com fa en Pep Guardiola amb els seus jugadors. Fixeu-vos, en Pedrito
era suplent a 3a divisió! Els bons directius són els que dediquen temps
al seu equip, a la seva gent per tenir-los involucrats amb l’empresa.
D’un estudi de IESE s’extreu la dada que els bons directius han de
dedicar a la seva gent entre el 30% i el 40% del seu temps. Això és
clau en el moment en el que estem.
En temps de crisi s’han de prendre riscos?
Sí, però riscos controlats. Te l’has de jugar per sortir més enfortits
d’aquesta crisi. Però cal prendre decisions per inventar nous
productes, nous mercats, noves maneres d’acostar-te al client. Tota
crisi porta a un germen d’oportunitat. I els directius al despatx no
aporten res, han de ser al carrer per veure quines són les necessitats
dels nostres clients.
Vostè està plantejant un directiu interactiu que estigui colze a colze
amb els seus. Podria dir les característiques que hauria de tenir un
directiu del segle XXI?
En primer lloc, un directiu ha d’estar intentant esbrinar cap a on va
el mercat constantment i ser el primer en satisfer les demandes del
mercat. En segon lloc, adaptar l’empresa als canvis d’hàbit del mercat.
I en tercer lloc, estar constantment amb la seva gent, formant-los…
Les nostres empreses tenen clar cap a on van?
Jo crec que sí. Hi ha moltes empreses que van bé i aquestes tenen molt
clar quin és el seu model de negoci, perquè estan molt a prop dels seus
clients. A Catalunya, en el sector de l’alimentació o de les begudes
que tenen una estratègia clara. Ara bé, però és més fàcil en segons
quins sectors més estables.
Aquesta setmana també s’ha sabut que Catalunya perd en renda per càpita
i que a Madrid segueix pujant. Com ens afecta el dèficit fiscal?
El tema està en què a Madrid hi ha instal·lades les grans empreses
multinacionals i les grans empreses bancàries espanyoles, i aporten una
part important del PIB. I d’altra banda, també està la gran inversió
pública que s’ha fet a Madrid. En contraposició a això, penso que
l’economia catalana, que està basada en l’economia real, del dia a dia,
del petit i mitjà empresari, sortirà abans de la crisi. El que han de
fer els empresaris és seguir treballant. La clau és que la banca obri
l’aixeta del crèdit.
Convertir l’aeroport d’El Prat en un HUB internacional facilitaria que
les multinacionals s’instal·lessin a Catalunya?
Segur. Això és molt important. Si aconseguim que Spanair funcioni bé amb
SAS i Lufthansa, i convertir Barcelona amb un Hub, com ho és Milà,
resoldríem molts problemes. Fixeu-vos que Barcelona és un dels llocs on
els empresaris europeus prefereixen venir perquè la qualitat de vida és
fantàstica. I un dels principals problemes és la manca de comunicacions
aèries internacionals. Fa mandra haver de fer escales, i és una pèrdua
de temps pels executius. És molt important que Spanair tingui èxit
perquè Barcelona sigui un Hub de cara els països de l’Est, el Sud i el
Nord d’Amèrica. Els polítics han de fer el possible perquè això sigui
així.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!