El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

9 de novembre de 2009
2 comentaris

Vè ANIVERSARI D’EL VIOLINISTA CELEST (VIII): Dos poemes de Jaume Pérez Montaner.





enigma

 

 


l’enigma dels seus ulls

sobtat auguri

d’un gaudi que reposa en la incertesa /

és el senyal que de temps
t’acompanya /        

amarga engruna de l’enyor

 

ara navegues en llacs d’aigües clares

presència i encís del que no
fou     

 

les mans que insinuaven l’impossible

l’estremiment que els ossos et recorre

un moviment que ve del somni i
entra     

en el boscam del vers

en l’abisme de codis incorruptes

 

el vol rasant de l’orandella assaja

un capvespre d’acer

en l’aire espès d’aquest maig que t’oblida

 

aquest turment que fidel t’acompanya

i dibuixa estremit

la corba estreta i llarga dels teus dies

 

com l’esclat de la flor del rododèndron

t’afaiçona el vellut del seu esguard

 

 

ciutat que s’endevina

 

    

2

 

(a la memòria d’Andolin
Eguzkitza)

 

 

Pense què pensarà aquesta petita

cosa que jau a la vorera.

 

Passen els vianants sense aturar-se,

tanquen els ulls

per un instant o miren

a l’altra vora del carrer.

 

Com ara jo, que mire de reüll

i veig aquesta cosa

petita, un munt només sota la manta.

I he tornat a pensar en la dona que
ahir,            

fosquejant pels carrers,

rebuscava insegura entre la brossa.

 

Vaig recordar les mares,

petites sota els anys o el temps; i pense

què pensarà aquesta dona que dorm

a la vora del riu dels vianants.

 

                                                                       Jaume
Pérez Montaner

(Del llibre Solatge,
Catarroja, Perifèric Edicions, 2009.)

______________________________________

 

Jaume
Pérez Montaner

(L’Alfàs del Pi, 1938) és poeta i assagista. Es va llicenciar en Filosofia i
Lletres per la Universitat de València i ha estat professor a diverses universitats
dels EUA. Actualment, exerceix de professor de Literatura a la Universitat de
València. D’entre els seus llibres de poesia destaquen els reculls Màscares
(1992), Fronteres (1994) i L’oblit (1996). Com a assagista és un
dels màxims especialistes en l’obra de Vicent Andrés Estellés, sobre el qual ha
publicat antologies, estudis i edicions crítiques. També s’han de ressenyar els
seus estudis sobre Ausiàs March, Joan Brossa i Joan Fuster. Ha traduït autors
com Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, e. e.
cummings, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Així mateix, ha col·laborat
amb articles i estudis en nombroses publicacions tant catalanes com
estrangeres: Lletres de canvi, Cairell, Daina (de la qual
va ser director, així com de les revistes Occitan/Catalan Studies i Encontres),
El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos
Americanos
o The Paris Review, entre d’altres.

Des del 1999 fins a la primavera del 2007 va ser president de l’Associació
d’Escriptors en Llengua Catalana.

 

Font de la biobibliografia: AELC.

  1. ens fereix i ens ensenya a afrontar el dia a dia… és preciós i alhora cru com la veritat el poema de la “ciutat que s’endevina”. Que bo que n’és el Jaume! I d’una sinceritat que agermana! Una forta abraçada als dos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!