enigma
l’enigma dels seus ulls
sobtat auguri
d’un gaudi que reposa en la incertesa /
és el senyal que de temps
t’acompanya /
amarga engruna de l’enyor
ara navegues en llacs d’aigües clares
presència i encís del que no
fou
les mans que insinuaven l’impossible
l’estremiment que els ossos et recorre
un moviment que ve del somni i
entra
en el boscam del vers
en l’abisme de codis incorruptes
el vol rasant de l’orandella assaja
un capvespre d’acer
en l’aire espès d’aquest maig que t’oblida
aquest turment que fidel t’acompanya
i dibuixa estremit
la corba estreta i llarga dels teus dies
com l’esclat de la flor del rododèndron
t’afaiçona el vellut del seu esguard
ciutat que s’endevina
2
(a la memòria d’Andolin
Eguzkitza)
Pense què pensarà aquesta petita
cosa que jau a la vorera.
Passen els vianants sense aturar-se,
tanquen els ulls
per un instant o miren
a l’altra vora del carrer.
Com ara jo, que mire de reüll
i veig aquesta cosa
petita, un munt només sota la manta.
I he tornat a pensar en la dona que
ahir,
fosquejant pels carrers,
rebuscava insegura entre la brossa.
Vaig recordar les mares,
petites sota els anys o el temps; i pense
què pensarà aquesta dona que dorm
a la vora del riu dels vianants.
Jaume
Pérez Montaner
(Del llibre Solatge,
Catarroja, Perifèric Edicions, 2009.)
______________________________________
Jaume
Pérez Montaner
(L’Alfàs del Pi, 1938) és poeta i assagista. Es va llicenciar en Filosofia i
Lletres per la Universitat de València i ha estat professor a diverses universitats
dels EUA. Actualment, exerceix de professor de Literatura a la Universitat de
València. D’entre els seus llibres de poesia destaquen els reculls Màscares
(1992), Fronteres (1994) i L’oblit (1996). Com a assagista és un
dels màxims especialistes en l’obra de Vicent Andrés Estellés, sobre el qual ha
publicat antologies, estudis i edicions crítiques. També s’han de ressenyar els
seus estudis sobre Ausiàs March, Joan Brossa i Joan Fuster. Ha traduït autors
com Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, e. e.
cummings, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Així mateix, ha col·laborat
amb articles i estudis en nombroses publicacions tant catalanes com
estrangeres: Lletres de canvi, Cairell, Daina (de la qual
va ser director, així com de les revistes Occitan/Catalan Studies i Encontres),
El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos
Americanos o The Paris Review, entre d’altres.
Des del 1999 fins a la primavera del 2007 va ser president de l’Associació
d’Escriptors en Llengua Catalana.
Font de la biobibliografia: AELC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ens fereix i ens ensenya a afrontar el dia a dia… és preciós i alhora cru com la veritat el poema de la “ciutat que s’endevina”. Que bo que n’és el Jaume! I d’una sinceritat que agermana! Una forta abraçada als dos!