L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
UN POC MÉS I HI DEIX LES BANYES
Una relectura frenètica de tota l’obra porceliana, ara a mitjan lloc d’Ulisses a alta mar, m’ha fet asseure tots els personatges d’aquesta novel·la a la mateixa taula nadalenca.
Esperava estar a l’alçada d’aquest colossal repte i no vull dir que una propera crisi de cinisme nadalenc no m’hi pugui abocar, però fa dos dies que prenc notes que no sé on em menaran. Per exemple, he copiat: “la misèria moral serveix per subsistir, però únicament entre els miserables…”
Tant per estar amb els amics com amb les males companyies que de vegades trobes en un bar i que no diré que no siguin decisius, en uns determinats i valuosos moments (el que hi ha escrit en els marges de la vida pot estar molt enfora de les biografies oficials) s’acosten temps difícils. Uns se’n van de creuer, d’altres a Andalusia amb la seva gent, i la darrera remesa de divorciats, si no són de la banda que s’ocupava de la cuina es limiten a demanar receptes …
Ahir, quan venia de comprar el diari, un ruixat de calabruix em va escopir de mala manera cap a l’interior del bar de nàufrags que aquests dies tenc una mica abandonat. Un al·lot sudanès que no sé d’on ha sortit però que sap el meu nom, em pregunta si conec algú que ensenyi alemany. Supòs que l’ajuntament organitza cursets d’alemany; li ho dic en català. I per discupar-me (no vull que pensi que sóc una bruixa, encara que parli en català) pac el seu cafè amb llet i li don la primera lliçó d’alemany de franc: Cards verds taquen secs piquen. Una cambrera catalana que tot d’una s’ha asseguda amb nosaltres em diu que no sabia que sé alemany. També sé xinès:Quin fum fa? Fa un fum fi
Per donar una mica d’ambient nadalenc al comerç, l’ajuntament ha suggerit que comprin uns cossiols amb una tuia sembrada, tots iguals, amb un floc vermell i una campaneta (o picarolet) penjant. Tots han comprat el rameller, però la gent ha desaparegut. Aquí no hi ha ningú, crec que són a nedar a Cuba. I bé que fan d’anar-se’n a nedar allà. Aquí ara no dedarien.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… i fer un apunt al bloc del resultat de l’encontre. Podria ser mortal.
El meu repte, ara, és copiar el teu Patè amb Xeres, (amb la teva guia), i tu estàs amb aquesta iniciativa més colossal que els de Rodes, rellegint frenèticament les obres completes d’en Porcel per reajuntar els personatges en una gran família nadalenca.
Les diferències són molt més grans que les existents entre els espanyols i nosaltres. Però el meu ritme i nivell és el que és…
Que t’en poguis sortir….com sempre, però després no busquins nous reptes en alguns dies, per Déu…
Cordialment,
Lisa
Igualment que va passar al Titanic, l’excés de velocitat a mi m’enfonsarà.
Quin ensurt m’has donat !
Hahahaa…………….un beset, carai de donassa !