Durant anys i panys, els qui ara governen, o trigovernen partits, s’emplenaven la boca del bé que ho farien quan ells manarien. Transparència era una de les paraules màgiques. El dret dels ciutadans a rebre informació seria respectat. Les polítiques públiques han de poder ser explicades als ciutadans. I així, “ad infinitum”. Quina llàstima! Tot això ha anat a parar a les escombraries de l’oblit.
El que abans havia d’informar l’acció de govern, ara ja no és d’aplicació. Volen exemples? En el seu camp en tenen a dojo. Alguns que jo tinc presents sense buscar en cap hemeroteca un dissabte a la tarda.
Fa dies, setmanes millor, que la Generalitat sap la xifra del finançament que l’Estat ha previst per Catalunya, i no s’explica res. Es veu que els qui paguen la festa i en reben les conseqüències no tenen dret a saber què passa. I que no em diguin que no es pot negociar sabent-la! El que no podrien és conservar el Govern!
Mesos que fa que la Generalitat sap els entrebancs que pateix el canal Segrarra-Garrigues, i callats com a morts. La darrera. S’acosten a Lleida dos Consellers, el d’Agricultura (PSC-PSOE) i el de Medi Ambient (ICV), per allò de mostrar la cohesió (?) del govern, i un Secretari d’Estat, del govern amic (PSOE). Fan una reunió amb alcaldes afectats pel traçat del canal. Fins aquí perfecte.
Expliquen el que han d’explicar. Vostès es jugarien un pèsol que després varen tenir l’amabilitat de donar la paraula als alcaldes, perquè cal escoltar el territori i altra lletania habitual dels qui deien creuen en el municipalisme. Doncs…no!
S’aixecaren i marxaren a fer declaracions als mitjans a peu dret, que tampoc no varen poder escoltar el que els alts responsables havien d’informar, no fos que tothom sabés que Sa Majestat va despullada, l’absoluta transparència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!