22 de juny de 2012
Sense categoria
13 comentaris

Recordant l?enterrament de Fuster

Ahir va fer vint anys que milers de persones ens aplegàrem al carrer de Sant Josep, número 10, de Sueca, per acompanyar el fèretre de Joan Fuster fins al cementiri i donar-li sepultura.

Sobre un vehicle de la funerària, sense cap senyera, flanquejat per quatre macers de l’ajuntament de Sueca, seguit en primera línia per l’hereu, els marmessors i el president de la Generalitat Valenciana, amb cara circumspecta, anava Fuster camí del fossar. La comitiva, silenciosa i freda, arribà a la porta del cementiri i, en una sala adjunta deixaren el taüt descobert perquè la gent hi passés i fes el seu comiat. A continuació, els operaris de la funerària tancaren el taüt per dipositar-lo sobre un carretó metàl·lic i trist, per reiniciar així la marxa cap al nínxol.

Fou aleshores quan el meu germà Lluís i jo i un grup de joves de Sueca i Riola ens diguérem que això no podia ser, que Fuster l’havíem de dur als muscles, amb tots els honors. Dit i fet, prenguérem el taüt, de forma tan improvisada que a una banda n’hi anàvem cinc i a l’altra tres. En veure això, la gent començà a aplaudir emocionadament i a brandar senyeres. Era el caliu que calia.

A la boca del nínxol, giràrem el taüt de cara a la gent, i jo em vaig quedar a tocar de la paret, com si controlés l’entrada del fèretre a la tomba. Aleshores, vaig dir que no l’hi entràvem fins que no el cobrírem amb una senyera, la qual va arribat al moment, i era estelada. Després, Ferran i la seva colla de dolçainers i tabaleters tocaren la Moixeranga i, finalment, cantàrem Els Segadors, fent cas omís de les cares d’enuig i consternació de Lerma i companyia, que van marxar precipitadament. Acabat el cant, amb un “Visca la Terra!”, procedirem a ficar Fuster al nínxol.

Quan Fuster havia dit, en alguna ocasió: “Jo ja sé qui em posarà la percalina”, no podem endevinar en qui estaria pensant, però ja sabem qui ho va fer: alguns dels seus més decidits amics i seguidors.

Ahir, vint anys després, ens aplegàrem de nou al cementiri de Sueca nosaltres, els fusterians, per retre un sentit homenatge a Joan Fuster.

 València, 22 de juny de 2012

  1. Ja és hora que recuperem a tots els patriotes valencians, a tots els que ha donat la nostra nació. I que d’una vegada els clavem ensems perquè ens guien i inspiren a les necessàries accions que hem d’emprendre per l’alliberament del País Valencià.
  2. Sempre amb Fuster i tots/es els que estem amb el seu ideari politic i cultural.
    Nosaltes els valencians.
    Però, no oblidem i està documentat a la premsa, que en el moment que es va intruduir el taut al nitxol. També es va sentir una veu que va dir “Visca Joan Fuster” i no es va equivocar perqué després del transcurs dels anys, es viu com el primer dia que molts/es de nosaltres el van conèixer.

    Fuster no és d´uns pocs privilegiats. És de molts/es més !!!!  
    RSG    

  3. Records a tots als Patriotes i no deixem la lluita – ara mes que mai.  Vaig coneixer al Joan Fuster en diferents ocasions a Valencia i a Barcelona – un pais que no respecta als seus Patriotes es un pais morlt.  Anims, cal seuir lluitant, el cami es llarg i cal fer-ho cada dia. 

    Visca en Joan Fuster, visca els Patriotes Catalans.

    Visca Terra Lliure.

    David

  4. Emocionant, però no entenc acabar cantant Els Segadors. Per ser tan catalans al final deixeu de ser valencians. Estic d’acord en que la nació és tota la mateixa, però tant de mirar al nord com si foren déus s’anomena complexe d’inferioritat i autoodi. 
  5. Aquell que vam tenir per president que va traïr, vendre i perdre el nostre pais ofrenando nuevas glorias a Espanya, aquell qui esclafà totes les nostres senyes d’identitat, aquell qui va deixar preparadet el territori per als lladres integristes que ens han expoliat tots aquests anys. Aquell desllavasat, neutre i sinestre president “dels valencians” davant del feretre de Fuster, fingint pena, fingint dol… MISSERABLE BOTIFLER !!

    Algún dia podrem recuperar tot el mal que en aquells moments tan decisius per a la nostra nació ens va fer?

    Gràcies Josep per el que vas fer.

    Visca Fuster!!

     

  6. Josep, que emotiu, m’he sentit com si haguera estat present, Fuster tenia el seu geni, però no hi ha dubte de que era una gran persona i un intelectual de talla. Quan vaig llegir per primera vegada el seu llibre “Nosaltres els valencians” els ulls se m’omplien de llàgrimes. Després d’això va ser con un bateig de foc, jo ya sabia qui era, i quin hi havia de ser el camí. No vaig dubtar en trencar les cadenes que llavors m’empresonaven, i vaig seguir endavant fidel al meus principis ” cap al ple domini de la terra”.

    Una abraçada. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!