Ahir va fer vint anys que milers de persones ens aplegàrem al carrer de Sant Josep, número 10, de Sueca, per acompanyar el fèretre de Joan Fuster fins al cementiri i donar-li sepultura.
Sobre un vehicle de la funerària, sense cap senyera, flanquejat per quatre macers de l’ajuntament de Sueca, seguit en primera línia per l’hereu, els marmessors i el president de la Generalitat Valenciana, amb cara circumspecta, anava Fuster camí del fossar. La comitiva, silenciosa i freda, arribà a la porta del cementiri i, en una sala adjunta deixaren el taüt descobert perquè la gent hi passés i fes el seu comiat. A continuació, els operaris de la funerària tancaren el taüt per dipositar-lo sobre un carretó metàl·lic i trist, per reiniciar així la marxa cap al nínxol.
Fou aleshores quan el meu germà Lluís i jo i un grup de joves de Sueca i Riola ens diguérem que això no podia ser, que Fuster l’havíem de dur als muscles, amb tots els honors. Dit i fet, prenguérem el taüt, de forma tan improvisada que a una banda n’hi anàvem cinc i a l’altra tres. En veure això, la gent començà a aplaudir emocionadament i a brandar senyeres. Era el caliu que calia.
A la boca del nínxol, giràrem el taüt de cara a la gent, i jo em vaig quedar a tocar de la paret, com si controlés l’entrada del fèretre a la tomba. Aleshores, vaig dir que no l’hi entràvem fins que no el cobrírem amb una senyera, la qual va arribat al moment, i era estelada. Després, Ferran i la seva colla de dolçainers i tabaleters tocaren la Moixeranga i, finalment, cantàrem Els Segadors, fent cas omís de les cares d’enuig i consternació de Lerma i companyia, que van marxar precipitadament. Acabat el cant, amb un “Visca la Terra!”, procedirem a ficar Fuster al nínxol.
Quan Fuster havia dit, en alguna ocasió: “Jo ja sé qui em posarà la percalina”, no podem endevinar en qui estaria pensant, però ja sabem qui ho va fer: alguns dels seus més decidits amics i seguidors.
Ahir, vint anys després, ens aplegàrem de nou al cementiri de Sueca nosaltres, els fusterians, per retre un sentit homenatge a Joan Fuster.
València, 22 de juny de 2012
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Nosaltes els valencians.
Però, no oblidem i està documentat a la premsa, que en el moment que es va intruduir el taut al nitxol. També es va sentir una veu que va dir “Visca Joan Fuster” i no es va equivocar perqué després del transcurs dels anys, es viu com el primer dia que molts/es de nosaltres el van conèixer.
Fuster no és d´uns pocs privilegiats. És de molts/es més !!!!
RSG
salutacions des del Baix Ebre amics i endavant
Visca en Joan Fuster, visca els Patriotes Catalans.
Visca Terra Lliure.
David
Algún dia podrem recuperar tot el mal que en aquells moments tan decisius per a la nostra nació ens va fer?
Gràcies Josep per el que vas fer.
Visca Fuster!!
Una abraçada.