I molt menys aquesta passada de Psalm de combat que amb un encert visionari al bloc A sol ixent de l’Edèn ens han suggerit que resàssim
Crec que em posaré en les seves mans, perquè tenc d’altres maldecaps.
Ja ho sabia jo que un dia que havia començat tan alegre, amb el centelleig de confetti amb què el sol brufava les muntanyes per fer-los llustres de platallons, no ens podia llençar a la misèria de la fosca masmorra on els nostres sinistres escarcellers de l’oest ens voldrien veure agonitzar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
vida, ens cal molta fé! Bona nit.
precisament demostra que no serveix per res pq segur que algú a resat pq guanyés el madrid i algú fins i tot que empatessin.
I visca el nostre Déu!
M’encant el teu sentit del humor, Xesca. Ets genial.
M’importa una rabe el furbol però aquest matí he hagut d’anar a treballar i quan no he vist columnes de fum ni sang pels carrers he deduit que el Madrid no havia guanyat.
No han estat les oracions -recomano l’oració de la Mare de Déu de la EMpenta que corris abans per Vilaweb- ha estat claculat.
El fragual sopar dels condemnats a mort a la matinada.
Suposo que encara faltarà la visita del confessor i a l’alba ens efrontarem al piquet d’execució del Tribunal Constitucional.
Els espanyols van inventar la sarsuela.
era necessari que perdés . Una derrota calculada.
Com a mínim han reduit la capacitat de resistència en un 35 %.
Si hagués guanyat, ni amb un honros empat, Barcelona hagués cremat com la setmana tràgica de 1906 -clar que aleshores va ser una revolta contra les quintes que anaven a massacrar al Marroc- i la moral de combat hagués estat més alta a banda dels rèdits que ens hagués donat la barbarie espanyolista -recordant el triomf de la Roja.
Ells continuen dominant l’escenari del camp de batalla. I cada cop dominen més i millor.
Òstia quin codi tinc…., (copy paste per si de cas!)