L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
ARA NO ME DÓNA LA GANA D’ENSENYAR DE FER PA DE XINÈS
Sóc na Júlia, la negreta del Càtering Babalusa
Hi ha altres coses per menjar.
A més, que si nosaltres donàvem la recepta no es perquè ens refiéssim dels xinesos, és perquè la fèiem nosaltres i perquè sabíem com estava fet. Ells duen el mal amagat, és el vici que tenen. No diuen com està fet res i vés a saber què hi posen.
A més nosaltres anam amb el Dalai Lama perquè ens vam fen milionàries gràcies a ell. Quan va venir a Tarrella ens va tocar i ens va posar un mocador blanc pel coll; també hi havia aquell bisbe tan agut que tothom enyora. Ens va beneir.
A partir de llavors els negocis ens varen començar a anar bé, i això que començàvem amb deutes. Hauríem pogut fer un pet com un aglà.
Només volia dir que no hi ha dret que aqueixa farina no estigui etiquetada en català, els forasters no volen ni sentir-la anomenar. Diuen que és una bírria.
Idò no: és la millor farina que hi ha. Al càtering no podríem viure sense aqueixa farina.
Ara me n’he d’anar dins el llit devora el guiri que vaig conèixer; encara no s’ha despert. Trob que me convé, baldament sigui vell. Na Biana, que és una reprimida sexual, diu pestes d’ell: l’únic avantatge que li veu és que amb aquest no agafaré la sida ni la sífilis. Na Biana troba que aquest homo no pot haver tingut gaires ocasions de pescar malalties venèries. Què sap ella. És molt somera na Biana. Per què es deu pensar que serveixen, els preservatius?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Així és com es comença un nou dia, Júlia ! Ben fet; ja treurem la farina del paquet i en farem un etiquetat en català i el pa el fas com tu vulguis, i sabrem com està fet, sense enganys.