Quarts de Nou (2ª època)
Fa tres setmanes que ha començat la nova temporada del QUARTS de NOU a TV3. És la vuitena temporada des de que, per encàrrec del Paco Escribano director de TV3, un servidor i Lavínia (perdoneu l’ordre, però és que és així) vam començar el primer magazine informatiu setmanal de la tele pública catalana, amb la idea de crear un programa modern i periodístic, que agradès als castellers i també i sobre tot a un públic ampli que a travès de la TV podia descobrir i acostar-se a l’activitat castellera. És la primera temporada en que jo no tinc res a veure amb el Q de 9, i la primera en que Lavínia ha passat de dissenyar-lo i produir-lo en la seva totalitat a col·laborar-hi amb l’aportació de part dels recursos tècnics i humans.
M’he proposat no opinar en públic sobre aquests primers programes, ni contestar quan em pregunten si els canvis concrets -que n’hi ha i molts- em semblen encertats o erronis. És més, la nova direcció em va proposar participar en algun debat o tertúlia i vaig dir que sí de seguida.
Sí que vaig accedir a fer un article a la revista “CASTELLS” sobre com veia el panorama casteller-televiu, a partir de la meva retirada del Quarts de Nou. Vaig escriure’l abans del primer programa; tot i amb això em ratifico en tot el que hi dic. Ara que el número de la la revista ja és al carrer (és el 43) us el reprodueixo aquí sota per si us pot interessar.
Quarts de Nou, patrimoni col·lectiu
Quan es tanca una etapa, els balanços es barregen amb els sentiments personals. Intentaré no caure en apreciacions subjectives per fer un repàs al panorama casteller-televisiu, a partir dels canvis en el format i en la direcció del Quarts de Nou aquest any.
Les novetats que ha anunciat Televisió de Catalunya, d’entrada, s’han de valorar com a positives. La presència dels castells als informatius es manté i augmenta amb un espai fix del 3-24 (un mini Quarts de Nou) els diumenges al vespre.
El programa Quarts de Nou canvia l’escenari de la plaça pel d’un plató i augmenta el seu metratge. El dia d’emissió (dimecres) permet una producció més acurada malgrat redueix la immediatesa i el vincle amb el cap de setmana.
Les transmissions de les grans jornades es mantenen a TV3 però, amb voluntat d’equilibri, limiten la previsió a una diada per plaça, malgrat hi ha places que tenen més d’una diada “imprescindible”. El desplegament que es farà al Concurs de Tarragona, amb el format de dues jornades, pot justificar-ho.
En el terreny intern, una part important de l’equip que fins ara feia el Quarts de Nou es manté, reforçat amb la incorporació d’altres persones que havien col·laborat en el programa i altres professionals de TV3 que, a més, assumeixen les tasques directives.
La perspectiva per tant és bona perquè ni parteix de zero, ni trenca un esquema que ha donat bon resultat. La normalització de la presència castellera a la TV nacional ha fet, en els últims set anys, un avenç progressiu i irreversible, i ho ha fet sota la marca del Quarts de Nou. Aquesta normalitat a la tele, no es dóna encara en altres mitjans nacionals, com alguns diaris, la majoria de ràdios o les noves TV privades.
El mèrit del Quarts de Nou no és ni d’una persona ni d’un equip. El mèrit és d’un col·lectiu gran que ha sabut barrejar amb encert professionalitat televisiva amb coneixement de la realitat, i ha sabut teixir les complicitats necessàries per sumar interessos que no eren contraposats. Però, atenció, l’encert també parteix del convenciment que la prioritat és en el fet i no tant en el mitjà. Són els castells i els castellers (amb la seva idiosincràsia, tradició, valors, manies…), els que marquen la pauta i qualsevol intervenció televisiva ha de pretendre potenciar-los, estendre’ls i ampliar-los, i no aprofitar-se d’ ells per fer un producte de consum, més o menys espectacular per a audiències indiscriminades.
Sense caure en el parany de fer un programa sectorial i d’autocomplaença per als castellers, el Quarts de Nou ha posat la tele al servei del món casteller, conscient que les qualitats plàstiques i emotives de l’activitat captiven nous públics, que eixamplen l’afició i li donen una nova dimensió. I això era impossible de fer sense la col·laboració i l’entusiasme de les colles i els castellers, i sense l’acompanyament representatiu de la Coordinadora de Colles Castelleres, que abans passava poc més que una proposta de calendari i que, en els últims anys, ha assumit compromís, ha modulat propostes i ha imposat criteri.
Hi havia –i encara hi ha- perills en els dos extrems. Hi ha qui voldria només un relat per a entesos, o un programa escorat a determinada colla o a determinada geografia, o un recull impossible de tots els pilars de les més de 60 colles existents. I també podria haver-hi gestors televisius que considerin viable aixecar l’audiència a partir de polèmiques antropològiques, recrear-se en la contundència de les caigudes, en la morbositat dels accidents, o en la vessant més freaky de l’ activitat.
L’equilibri ha estat i és difícil i la millor manera de mantenir-lo és barrejar professionalitat amb respecte, i vocació periodística i televisiva amb entusiasme pels continguts. No s’ha d’oblidar que el producte d’aquest treball és una activitat popular, espontània, festiva, i competitiva, que la fan persones no professionals, amb sentiments forts però vulnerables, amb mentalitats diverses i amb tradicions diferenciades. Persones i col·lectius que s’expressen en públic i per tant estan oberts a l’aplaudiment i a la crítica, però sempre amb la implicació que genera el coneixement i amb la convicció de compartir valors i objectius.
La televisió pública catalana ha descobert la força visual, emotiva i també informativa dels castells. I, també, com s’han estès a tot el país els valors i el simbolisme que tenen els castells, singularitats que a Catalunya avui tothom reconeix i que han transcendit fins a convertir-los en Patrimoni de la Humanitat.
Els equips del Quarts de Nou han barrejat coneixement, eficàcia i dedicació amb aquesta passió necessària, que també s’ha encomanat als directius de Televisió de Catalunya, la qual cosa en garanteix la permanència i el futur. Sovint ha calgut picar pedra i salvar incomprensions, personalismes o desaires fins aconseguir fer forat; però s’ha deixat petjada, una petjada àmplia, compartida i equilibrada entre els interessos legítims de dos mons complexos, el dels castells i el de la televisió. La transició també ha estat complicada i s’han aixecat alguns punyals que, al cap i a la fi, s’han demostrat inútils i innecessaris.
Tot plegat ha valgut la pena. I el futur demostrarà que els fonaments són sòlids i que la relació castells-televisió, no és ni una quota ni un matrimoni de conveniències.
Xavier Capdevila
Director del Quarts de Nou 2005-2011
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per tot el que has donat al meu poble, a la Bisbal sempre tindras amics.
Salut i Castells