22 d'agost de 2007
10 comentaris

Femi Kuti

Organitzant la meua estanteria dels discos, un autèntic desastre, m’he
retrobat amb un dvd que em va deixar petjada. És el directe de Femi Kuti a l’Africa Shrine de Lagos, Nigèria. Un treball impactant.

Femi Kuti és el fill de Fela Kuti,
tot una llegenda musical i política dels anys 70 i 80. El pare Fela fou
un activista incansable, que importà la ideologia de les Panteres Negres nord-americanes al continent africà i l’enriquí amb tota la força del moviment panafricanista postcolonial. El seu compromís i militància el portà a encapçalar un
candidatura presidencial al seu país i fou perseguit i empresonat en
repetides ocasions.

Davant de l’assetjament a què l’estat
nigerià el sotmetia, Fela convertí la seua casa en el quarter general
del seu moviment. Construí murs per a protegir-la de l’exèrcit i creà
un cos de militants a l’estil de les Panteres per a defensar tot el que
allí es creava. La casa era la seu del Moviment del Poble, de la
cooperativa musical Kalatuka Republic, dels estudis de gravació
d’aquesta i del teatre Shrine (Temple) on Fela i la seua banda Africa
70 feien concerts gratuïts. Fela Kuti morí l’any 97, víctima del VIH, i
el seu quarter general va deixar d’existir. Per poc temps però.

L’any 2.000 el seu fill Femi Kuti erigí el nou Africa Shrine
en una altra barriada de la ciutat nigeriana i el convertí en un
referent de la música afrobeat arreu del món. Avui Femi és, com ho fou
son pare, un músic de repercussió global amb centenars de milers de
discos venuts arreu del món. Tampoc ell però, ha renunciat a les seues
arrels. Viu a Lagos, una de les ciutats amb més misèria i violència del
món, on ha convertit el nou teatre en el seu refugi. Des d’allí, Femi
Kuti i els Positive Force, han tornat a sembrar l’esperança entre la
por. Han establert un nou estudi de gravació, han començat noves
campanyes contra la Sida, han llançat una nova ofensiva pels drets
socials i nacionals africans i amb els seus concerts gratuïts, han
situat Lagos en el mapa de la música internacional.

Tot això, el
teatre, les campanyes i les seues repercussions a la política
nigeriana, és poden veure en aquest dvd realitzat pel francès Raphaël Frydman.
També retalls d’entrevistes amb el pare Fela. Però sobretot es pot
veure la impactant força de la seua música en viu. La brutalitat de la
seua secció de vents i els seus ritmes trencats a cops de cor.

Femi
és avui una agulla en un paller, un home de pau en un món de terror, un
africanista en un continent esquarterat. Però sobretot Femi Kuti és un
exemple de militància i compromís. Un amant del seu poble, la seua
música i el seu futur.

  1. Doncs quin grup m’has descobert. He descarregat via Itunes, el disc Africa Shrine. Genial.

    Quan observes i sents el continent africà, regalimen les llàgrimes, però altres llàgrimes d’esperança venen al escoltar a Femi Kuti.

    "Hem lluitat i fracassat, però encara ens queda combat…"

    Gracies per les teves lletres, i fer-me descobrir a Femi Kuti (ja veus on arriba la meva ignorància, i això que sóc mestre de música).

  2. Què li has fet al bloc, que ha desaparegut la columna de la dreta? Només m’apareix quan clico un post… Vols dir que no has estat potinejant la plantilla més del compte? 😛
    Fa dies que intento deixar un comentari però no puc; de fet no sé si ara ho aconseguiré, he hagut de fer una cosa molt estranya per poder escriure pq quan clico dins la caixet del comentari em desapareix el post i em torna a la teva pàgina d’inici. Bé, potser no és cosa del teu bloc però només em passa amb tu…

    Salut i força,
    Bel

  3. Vaig seguint el teu blog i cada dia em soprens més, pense, quantes coses em queden per saber… Aprenc una coseta nova cada dia i axò m’agrada. És tot un plaer llegir-te.

  4. Hola Xavi!
    Soc l’Emili (Mailo per als amics). Fa poc que em vaig fer el blog, i avui us he dedicat un post a vosaltres, als Obrint.

    Aqui et deixe el link del post, seria una gran gratificasió que li donares una ulladeta i deixares algun comentari… 🙂
    http://tittytwister.wordpress.com/2007/08/25/obrint-pas-no-tingues-por/

    Sols dirte que us seguesc des de fa molt, i que dintre d’unes hores estaré camí de Montserrat, per veure-us.

    Atentament: L’Emili
    (soc un noi que com tu vas fer fa temps, aquest any ha abandonat l’Escola Gavina, que es familiar de l’Albert Dasí director de la Gavina, i un vell conegut amb certa familiaritat den Vicent Partal :P)

    P.D.: Segueixo atentament el teu blog i el "Diari d’una gira", però crec que mai havia escrit per no tenir res rellevant a dir.

    Salut!

  5. M’ha agradat molt!

    Sempre em descobreixes coses Xavi! Encara que penso que a la llarga t’acabaré dient mestre…=)

    Ens veiem d’aquí unes 35 hores…(aproximadament) a Cambrils!

    Salut i petons!

    Ingrid

  6. quina gràcia trobar-te i llegir-te per aqui!!
    fa molt temps que no ens veiem o més ben dit que no coincidim en un concert!
     ja veig que tot us va de perles i me’n alegro!!
    petons i abraçades des de barcelona!!
    records a tots però en especial als puretes
    em debeu un concert per palestina…………. 😉
    Maria (riudebitlles)

  7. com ha dit l’ingrid crec que vas en camí de ser el meu mestre per tot el que has fet que ha sigut molt despertar-me la conciencia fer-me obrir els ulls amb les vostras cançons ha crescut el meu compromís amb el poble. I ara em fas descobrir aquestes cançons.. mai ens em creuat en algun concert pero ia vindra el moment! salut desde sant feliu!

  8. Gràcies per descobrir-me la música de Femi Kuti. Jo que toque el saxo m’encanta trobar gent que s’expressa amb ell des d’un punt de vista rebel!! Moltes gràcies.

    pd: si alguan vegada vos fa falta un saxo, m’avises, jejejej. Es broma!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!