| > Alfons López Tena.: «El primer pas per a la independència és la llei de consultes populars»
Lidera una entitat, amb voluntat de «think-tank», que vol només la independència de Catalunya i està obert a parlar amb qualsevol que no hi estigui en contra o que defensi la participació, com Cs
-Què passarà al Tribunal Constitucional amb l’Estatut?
–«Ni el Tribunal Constitucional ni el Consell General del Poder Judicial corresponen en simetria a cap organisme internacional, més aviat són el contrari. Estan en les mans dels dos grans partits, PP i PSOE, amb gent molt marcada. No es tracta de politització és que formen part dels partits. No importen els raonaments. El PP vol que hi hagi una sentència sobre l’Estatut abans de les eleccions i, el PSOE, només anul·lar-lo, com els populars, però després de les eleccions.»
-S’ha tornat sobiranista aquest temps a Madrid?
–«Fa sis anys que sóc a Madrid amb la pròrroga que hi ha del CGPJ. Abans de ser allà, sí que pensava que era possible un canvi. Ara ja crec que no hi ha res a fer perquè això forma part de la cultura. No és que hi hagi regles diferents per a Catalunya i que hi hagi una excepció, perquè això voldria dir que s’aniria diluint amb els anys. Però això no encaixa.»
-I si Catalunya fos independent, el poder judicial seria millor?
–«A Catalunya no existeix la tradició acumulada i els vicis d’un Estat autoritari. Els llatins hem tingut democràcies curtes i hi ha molts vicis acumulats. En cas de ser independents hauríem de construir-lo, com a oportunitat, però Catalunya no té el funcionariat que ve de la tradició secular. Això és una oportunitat.»
-I quina diferència hi ha entre el PP i el PSOE amb l’Estatut?
–«La del PP és una demanda que està molt ben feta, que el que fa és dir que aquesta norma és contrària a la Constitució. I l’advocat de l’Estat, en nom del govern de Zapatero, diu que no té cap vinculació jurídica i no té cap implicació i que, per tant, no és anticonstitucional i llavors no s’ha d’anul·lar.»
-I a la tardor de l’any que ve, sense Estatut, què caldrà fer?
–«La solució és plantejar seriosament la independència de Catalunya o bé assumir la realitat com és, que és no tenir capacitat de cap tipus. És amb l’electricitat, les rodalies i els aeroports que la gent s’adona que la Generalitat no té res a dir.»
-Se n’han adonat ara els catalans?
–«Abans, amb Pujol i Maragall, de president i d’alcalde, ells suplien això perquè anaven aconseguint coses. El peix al cove inicial va acabar amb forats al cove. Però tant Pujol com Maragall actuaven com si fossin més que un president de comunitat autònoma i més que un alcalde de capital de província. I ara es nota molt perquè els d’ara actuen com el que són, com a la Rioja o a Albacete. Però els catalans no estaven acostumats que aquests fossin els seus elements a comparar.»
-Es pot canviar?
–«Qualsevol canvi no s’ha de basar en una reforma estatutària, o bé una reforma constitucional, que no se sap com acabaria; l’altra opció és la independència.»
-I quins passos calen per a la independència?
–«El primer pas és tenir una llei de consultes populars. Treballem en un projecte per fer-la. Entenem que caldrà un respecte precís de la Constitució per seguir el camí i ho farem públic al gener.»
-I quins altres?
–«El primer què cal fer és que la gent del país assumeixi que la situació actual s’ha acabat. Que no s’ha de col·laborar en interessos espanyols ni treballar a favor dels seus beneficis. Hem de passar de ser part de la solució a ser el problema. I per a això cal deixar ambigüitats polítiques estranyes. Això implica que a Catalunya hi ha d’haver uns partits que adoptin la independència com a objectiu no com a terme líric. Això no es fa esperant res.»
-I les proclames actuals que li semblen?
–«Aquí hi ha dos traumes: per als ciutadans ha estat l’Estatut però per a la classe empresarial ha estat l’opa a Endesa. Fins ara, vendre l’ànima podia tenir beneficis, però ara ja no. Hi havia una protecció dels espanyols a Catalunya. Ara només cal parlar amb certs dirigents patronals. I això fa que els partits també canviïn. Ara, s’ha generalitzat que s’ha acabat la pedagogia i que cal la defensa del dret a decidir.»
-És per a això que neix el Cercle d’Estudis?
–«Neix amb la voluntat de fer evidents els efectes pràctics de la independència, com fer-la possible, amb avantatges i inconvenients. Ja hi treballem. Volem implantar la figura del think-tank, que també és lobby, que és tenir una gent que pot col·laborar alhora que segueixen la seva tasca professional. No és una estructura organitzada. A més, disposem de dades, ideologia i hem de tenir ressò mediàtic. Primer cal canviar el llenguatge, i ja està passant. S’està normalitzant el llenguatge de la independència, és un pas positiu.
J. FOGUET |
|
+ El president del CES i també vocal del CGPJ, Alfons López Tena, durant l’entrevista. Foto: J.F.
Alfons López Tena.
PRESIDENT DEL CERCLE D’ESTUDIS SOBIRANISTES
Comarques Gironines
14/12/2007
 |
ALTRES ENTREVISTES |
# Brian Jackson.
MÚSIC
14/12/2007
# Víctor Morlán.
SECRETARI D’ESTAT D’INFRAESTRUCTURES I PLANIFICACIÓ
14/12/2007
# Sebastià Cabré.
PRESIDENT DE LA CEPTA
14/12/2007
———–
+ Entrevistes anteriors |
)
…quan comprava El País (ja he dit mil vegades que algú de casa fa la coberteria d’en Mariscal. Crec que només manca una peça perquè s’acabi) va aparèixer la propietària d’una merceria que té la intenció de tancar. A mi m’agafarà qualque cosa si les merceries tanquen. Va ser en una merceria del port de Pollença (les meves ties cosidores m’hi enviaven a comprar fil) on jo hi vaig descobrir la meva nacionalitat, gràcies als representants catalans que se’m colaven. Els nins (i les nines) d’aquells temps érem poc respectats.
D’altra banda, els millors mitjons, les millors tovalloles, la millor roba interior que tenc ( a banda de la roba interior de guerra que compr en una llenceria del port de Pollença extraordinària, caríssima però de relació preu/qualitat equilibrada) és de la merceria. Bons pijames, bones calces, bones bufandes… Aquestes coses que es regalen per Nadal. Jo ja fa estona que faig regals pràctics: una funda nòrdica, un joc de llençols… Però que sigui bon gènere. I aquestes coses es troben al petit comerç.
Sent així, haureu d’esperar que torni de la merceria per llegir la recepta d’un paté al xerès que no oblidareu mai. Qualsevol el pot fer, no costa ni molts diners, ni temps, ni du feina. Però és de les coses excel·lents que podreu menjar aquestes festes i sempre. M’ho agraireu. És la cosa que té més èxit als meus bufets, i això que quan jo em decidesc a fer una festa no hi planc res. Me’l va ensenyar de fer un amic asturià, i com que tothom me’l demana, és com si fos nostre. Ja en parlarem més tard.