Feu un experiment. Reduïu a una
quarta part els vostres espais vitals de cada dia. Si viviu en un pis
de 120 metres quadrats, passeu a un de 30. Si treballeu en un despatx
de 80, passeu a un de 20. Si l’oficina en té 400, quedeu-vos
en 100. Si feu classe (com a mestres o com a alumnes) en una aula de
100, passeu a una de 25. Si feu tot això, les tensions, la
inquietud, l’angoixa, les discussions i altres problemes no trigaran
a aparèixer. A la política catalana passa una cosa
semblant. Tenim una quarta part de l’espai que necessiten els partits
que ens volen representar, i en lloc de tirar envans a terra
prefereixen continuar fent veure que no hi ha cap problema i
clavant-se cops de colze mentre el veí viu còmodament
en un espai format per la seva casa i tres quartes parts de la
nostra. Fins i tot un home tan sinistre, fred i llunyà com
Putin
se n’adona, però aquí continuem sense treure la vàlvula
d’aquesta olla a pressió. És possible que un individu
com aquest pugui donar lliçons d’autodeterminació al
govern espanyol? Doncs per desgràcia, sí. Putin té
raó: no té cap sentit que la democràcia funcioni
a Kosovë i no funcioni en llocs com l’Estat espanyol. Les
paraules de Putin són un cop de puny als morros de l’ONU, que
amb gran hipocresia es fixa en uns llocs i fa la vista grossa en uns
altres. Algú més denunciarà els dèficits
democràtics de l’Estat espanyol?
Però com deia, els partits
polítics continuen sense posar-se d’acord a tirar envans a
terra. N’hi ha un que fa temps que en té ganes, però
sol no pot i mentrestant ha decidit compartir habitació amb un
altre que fa veure que té espai de sobres, que mira de
dissimular les estretors i la suor del front, però que cada
cop està més entre l’espasa i la pared. Avui Partal els
engalta un directe al seu Mail
Obert. I tal com indica el títol de l’article, el que hi
denuncia no és el primer cop que passa. Per molt que Montilla
digui que el PSC és un partit independent del PSOE, la
realitat és tossuda. Amb el PSC-PSOE, Catalunya desapareix del
mapa polític. La falta d’autocrítica i transparència
a les files socialistes és exasperant. Aguanten i aguanten tot
el que caigui de Madrid i miren a una altra banda. I tenen la barra
de mantenir un discurs que la realitat nega amb tota cruesa. Per què?
Per no tirar l’envà a terra. N’hi ha que intenten clavar cops
de martell a la paret per veure si en cau un tros i la gent veu una
mica més de llum, per veure si la gent s’adona que el veí
està vivint a cos de rei en el nostre espai i que per això
estem cansats i desanimats i desafectes i emprenyats i en blanc i
abstencionistes i no sé quantes coses més, però
de seguida surten els socialistes a intentar convèncer tothom
que això és inútil, que no és cap
solució, que és una collonada o una aventura incerta,
que millor que tothom s’estigui quiet i que no perdem l’optimisme,
que amb una mica de perfum a l’habitació viurem molt millor.
I a l’habitació del costat n’hi
ha uns altres que també podrien ajudar i clavar cops de
martell, però que continuen entestats a ocupar l’habitació
de 20 metres en lloc de la de 15 que ara tenen, com si això
fos el gran què. No s’adonen que, a més, aquests 20
metres els hauran de compartir. Si els comparteixen amb els del
martell i s’animen ja en seran dos a picar i l’envà caurà
més aviat, però es veu que això del martell els
fa mandra, que en tenen alguns que picarien amb gust i ganes, però
a l’hora de la veritat els fan callar i n’hi posen un que si agafa el
martell no serà per picar a la paret sinó per
esclafar-lo al cap d’algú. I així, naturalment, poca
feina farem. Així estem. I les parets de les habitacions
respectives cada cop es fan més estretes. Al pas que anem
potser acabaran tots al mateix llit per defensar una única
habitació de cinc metres quadrats. Qualsevol cosa abans que
plantejar-se tirar l’envà a terra. Té nassos!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què Putin demani la independència de Catalunya, no es la millor carta de presentació front l’opinió pública internacional. Ja veig al Losantos i companyia treien punta; "Claro!, a los catalanes separatistas solo les apoyan los dictadores, i bla,bla.."
Pel que fa al PSOEC, crec que l’afirmació d’en Pere Macias de que en Montilla només li quedan dos mesos, pot provocar el cisma tant desitjat. Ja es curiós que els protagonistes de l’expulsió dels catalanistes del PSC, acabin provocant la ruptura amb Madrid.
Crec que per Catalunya Kosovo no és el millor exemple. Si estudiem la seva història veurem que és el bressol de la nació sèrbia i els kosovars independentistes son descendents de la inmigració albanesa, aplicat a Catalunya podríem veure que per una jugada semblant, en un cas de possible independència la part de catalana més poblada per descendents d’inmigrants españoles declarés la seva adhesió a España… Lituània, Estonia, Eslovènia,… son bons exemples, però crec que Kosovo NO. Rumiem bé l¡assumpte…
En resposta als dos comentaris anteriors d’en Jordi i el xeic, jo no dic que ens hàgim de comparar amb Kosovë ni que putin sigui una veu autoritzada ni res per l’estil. Dic que és paradoxal que hagi de ser Putin qui faci veure a l’ONU que a l’Estat també hi ha nacions que reclamen el dret d’autodeterminar-se. Crec que cal respectar les decisions democràtiques arreu, agradin o no.
D’altra banda, aprofito per cridar l’atenció sobre el baròmetre d’opinió política de gener, que segons publica l’Avui, fa que el PSC perdi 10 punts en intenció de vot. Tindrem ocasió de comentar-ho.
Els que segons tu tenien el martell ja fa temps que el van entregar als companys d’habitació, que l’han desat. I ara s’han assegut a una confortable butaqueta, i a viure bé que són 4 dies.