Enèsima
escapolida de l’escomesa del PSOE
Finalment,
una manifestació!
El
Fòrum per l’Autodeterminació de Reus
El
retorn d’Andreu l’opositor
La
pàgina sobre autodeterminació de Paco Rivière
Enèsima
escapolida de l’escomesa del PSOE
Sembla
que la determinació del socialisme català d’aguantar el
xàfec fins al final és tràgicament absoluta. És
com anar a la part del darrere d’un furgó blindat sense
conductor i en una baixada plena de revolts. Podeu llegir a El
Punt (per posar un mitjà,
perquè tots en van plens) que malgrat la trobada
Montilla-Zapatero, ni es rescindeix el contracte amb OHL ni dimiteix
Álvarez i a més ara intentaran que l’ocellot aquest que
ells anomenen AVE i que en realitat es diu TAV, aquí i a la
Xina, arribi només fins al Prat. Per què? Perquè
necessiten inaugurar alguna coseta abans de les eleccions.
Finalment,
una manifestació!
Sí,
finalment s’ha convocat
una manifestació per dilluns a la tarda a la plaça de
Sant Jaume de Barcelona. Jo no hi podré ser perquè
dilluns encara treballo a la biblioteca (dimecres serà el
darrer dia), però espero que sigui un èxit. En
qualsevol cas.
Moisès Rial ja ha proposat, des del seu bloc, una vaga
general. El país cada dia està més indignat i el
PSC, amb Montilla al capdavant, no sap reaccionar per no comprometre
Zapatero. President: o Zapatero o nosaltres; i reaccioni perquè
el temps juga en contra seva. Vol ser el president de la Generalitat
de debò o es conforma a fer de delegat de ZP?
El
Fòrum per l’Autodeterminació de Reus
Ahir
va haver-hi a Reus el debat organitzat pel Fòrum per
l’Autodeterminació de Reus amb el títol I
després de la sentència del TC, què?
Jaume Renyer ho explica des del seu bloc
i l’Avui també n’informava.
I el mateix Renyer en fa les primeres valoracions. En un nou apunt
escriu que ?Segurament
una declaració del Parlament de Catalunya encarregant al
Govern de la Generalitat la recerca de vies per la lliure expressió
del dret a decidir serà una mesura assumible per la majoria de
les forces que hi són representades.?
I també això altre: ?en
cap cas, la reposta en forma de referèndum tipus Ibarretxe
serà immediata atesa la composició del Govern actual.?
És una possibilitat. El PSC s’hauria d’avenir a aquest
encàrrec del Parlament, però hi ha una altra
dificultat. Artur Mas apunta més a recuperar l’estatut del 30
de setembre de 2005 que no pas a l’exercici del dret de decidir. La
desconfiança del creixent món sobiranista en les
possibilitats de reacció dels partits fa pensar que potser
caldran terceres vies, llistes conjunturals o plataformes cíviques.
Ja es veurà. En tot cas, alerta que una sentència
favorable no capgiri aquesta estratègia. No podem
condicionar-ho tot al TC. Aquesta és una dinàmica
perillosa.
El
retorn d’Andreu l’opositor
L’article
de divendres, ?Crònica
d’una pífia anunciada: falten 25 dies?, va rebre un
comentari de l’Andreu després d’una temporada de silenci. El
títol del seu comentari era ?Quan
els prejudicis manen, el blogger, malinformat a més, fa
pamflets carodistes pifiats?.
Quan vaig veure la paraula malinformat
per un moment vaig pensar que em donaria una alegria, que Artur Mas,
efectivament, té prevista una declaració solemne
d’independentisme pel 20 de novembre. M’hauria encantat estar mal
informat en aquest punt. Però no: ell només em retreu
que digués que el 20-N és una data triada amb mal gust
perquè coincideix amb la mort de Franco; diu que és
també el dia d’altres fets rellevants i positius. D’acord. Res
a dir. Crec que no sóc jo sol que penso preferentment en la
mort de Franco quan em parlen d’aquest dia, però tant hi fa.
Tens raó. I en segon lloc em retreu falta de rigor informatiu
perquè cito les paraules de Mas a través d’E-notícies,
que és on ho vaig llegir, i no vaig a la font original.
Efectivament, Andreu, el que diu E-notícies
no
és la veritat; és un mitjà més, i no
precisament sant de la meva devoció, però allà
vaig trobar la notícia i així ho vaig dir. I per si de
cas vaig precedir les cometes amb l’expressió ?segons una
transcripció llegida a…? Tot plegat, però, resulta
que la transcripció d’aquell diari és literal. I per
tant no amago pas informació. La intenció de l’apunt
era denunciar el circumloqui enrevessat de Mas, denunciar que es
troba a faltar una posició ben clara respecte de la
independència. Mas la condiciona a l’absència de
conflictes importants la importància dels quals no explicita i
a una confederació que no pot existir sense el previ exercici
de l’autodeterminació. Un sí
condicionat
per l’absència de conflicte (conflicte podria ser la resposta
que s’ha donat a Ibarretxe: res fora de la constitució) i per
l’entesa amb l’Estat espanyol en la formació d’una
confederació és més aviat un no.
Per entendre’ns, Zapatero també és independentista si
la independència es pot dur a terme en el marc de la
constitució espanyola.
La
pàgina sobre autodeterminació de Paco Rivière
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs sí, finalment la gent desperta i cada vegada n’hi ha més que destinem (perdre’l mai) part del nostre temps per la nostra sobirania.
Endavant Xavier!
opositor opositora
1 m. i f. [LC] Persona que s’oposa a altri.
2 m. i f. [LC] Pretendent a una càtedra, un càrrec, etc., que s’ha de proveir per oposició.
Cap de les dues acepcions encaixa. Ni la primera ni la segona. Quan es confronten idees no hi ha oposicions personals, menys per als totalitaris. El pluralisme és això: idees, diferents, pluralisme, sense oposicions personals.
Es molt i molt fàcil d’entendre. I també de practica-ho, si es vol.
______________________
Es més que evident que el 20-N es commemora també la data de la primera elecció democràtica del Parlament de Catalunya, com deia en el meu post.
Sempre crec que es millor celebrar i recordar fets positius per al pais, per als països, i aquest ho es: eleccio democràtica del Parlament català per primera vegada a la història.
No es "culpa meva" que altres visquin mes penjats i pendents de fets hispànics que estrictament catalans. En les meves modestes possibilitats, intento fer veure que es millor recordar els fets del pais, que de la metròpoli colonial.
Veig que el blogger , no sigui cas que rectificar o canviar faci mal, s’hi reaferma. Es el seu problema.La seva decisió. No la meva,
I quant a l’opositor, sincerament, me ne’n foto. D’aquests i d’altres adjectius pseudomofistes que m’atribueixi el bloger, que té un blog obert a comentaris……….(potser nomes a les lloances i les adhesions….o a tots els que siguin educats?). No cal repetir-se, però en el mateix dia, ja un col.legui va inventar això del antixaviermirisme, (pura xorrada semàntica) que m’atribuia, i que vaig desmentir ben sincerament.
Però ja se sap, difama que alguna cosa queda deien els castellans. Es veritat, la majoria dels mals venen d’Almansa…i d’aquesta tràgicòmica costum pseudoprogre de poder fer brometes o mofetes i, en canvi, no acceptarles quan se’ls hi refereixen als autors. Es alló del davant i del darrera, però sense canvi de parella………..? No fotem, que sóm grandets.
Em va agradar trobar una cita de John Locke al Second Treatise of Government, paràgraf 116, que expressa el dret que tenim a autodeterminar-nos, ni que sigui individualment (més endavant justifica aquest dret de forma col·lectiva), i que no té sentit que els marcs polítics es considerin inamovibles:
"Whatever engagements or promises any one has made for himself, he is under the obligation of them, but cannot, by any compact whatsoever, bind his children or posterity. For his son, when a man, being altogether as free as the father, any act of the father can no more give away the liberty of the son than it can of any body else."
I altres els citen! Gràcies!