Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

26 d'octubre de 2007
Observatori del procés sobiranista
0 comentaris

Més derivacions del baròmetre d’octubre (II)

La
desafecció d’Espanya

Segons
el baròmetre, en tres mesos la identificació
sentimental amb Espanya ha perdut suport. És cert que pugen
dues dècimes els qui se senten només espanyols, però
com que estem parlant de menys d’un 4%, crec que no val la pena
tenir-los en compte. En tot cas, els acompanyo en el sentiment,
perquè ha de ser dur viure en un país i sentir-te d’un
altre. La dada rellevant és que els que se senten més
espanyols que no pas catalans, que al juliol eren el 4,8%, ara són
el 4,5%. I encara més rellevant és que la massa amorfa
aquella, tan diplomàtica ella, que diu que se sent tan
catalana com espanyola, comença a decantar-se. Si al juliol
els qui feien aquesta opció eren el 42,4%, ara només
són el 39,5%. I això, hi insisteixo, abans que
tallessin Rodalies (que per cert a les estacions escriuen amb C, no
de Catalunya sinó de Cercanías).
És el 2,9% en tres mesos. I no s’han decidit pas per una
identitat espanyola. En tot cas poden formar part de l’1,5% que no ho
sap o del 2,3% que no vol contestar (i que al juliol era l’1,4%),
però molts sembla que s’han decantat per la identitat
catalana: d’un 29% a un 29,5%.

L’autonomia i
l’Estatut

Amb un Estatut
acabat d’aprovar com qui diu i potser a punt de morir, tan jovenet
ell, al juliol hi havia un 60,3% de població que considerava
insuficient el nivell d’autonomia assolit. Com és possible
aquest grau d’insatisfacció amb una eina nova, acabada
d’estrenar? I com és possible que des del govern de la
Generalitat de Catalunya no es busqui una solució a aquesta
insatisfacció? Hi ha un partit que proposa una alternativa,
que és ERC; n’hi ha un altre que es fa el sord i diu que no hi
ha alternativa, que és el PSC; i n’hi ha un altre que, a
jutjar per una recent intervenció de Salvador Milà al
Parlament, potser comença a estar-ne fart, de fer de
guardaespatlles de segons qui. Doncs bé, en tres mesos aquell
60,3% ja ha pujat al 61,6%. I espereu-vos.

La intenció
de vot: problemes a la casa gran del catalanisme

Segons aquesta
enquesta, la tendència a la baixa de CiU seria clara. Clara i
preocupant. En tres mesos haurien passat del 18.5% al 16,6% en
intenció de vot en unes eleccions al Parlament. Resulta que es
presenten com la casa gran del catalanisme i la gent se’n va
d’aquella casa. I el problema és que els enxampa amb el pas
canviat, perquè el proper 20 de novembre Artur Mas ens vol
convèncer de la necessitat de refundar el catalanisme i jo no
crec que la gent estigui per la feina. Em penso que tot allò
que no sigui una solemne declaració d’independentisme caurà
en el buit. I on va a parar el vot de CiU? Doncs no ho sé,
però ERC puja, el PSC puja, ICV puja, i sobretot pugen els
indecisos i els qui votaran en blanc. Si volen capgirar aquesta
tendència més val que tinguin un pla B com en Joan
Ridao. El proper baròmetre serà el gener de 2008 i al
març s’esperen eleccions estatals. Si la tendència a la
baixa s’agreuja, la castanya a les eleccions serà notable. I
què poden fer? En Duran ha dit del dret i del revés que
ell no vol la independència. Si no es pot fer un tomb en
aquest sentit perquè en Duran hi oposa resistència,
potser anem de pet a la desfederació o, encara pitjor, la
dissolució.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!