Fa poc va morir Polanco. El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, es va desplaçar expressament a Madrid per assistir als funerals. El cap de setmana passat va morir Lluís Maria Xirinacs. El president de la Generalitat no ha assistit al funeral. Com a president de la Generalitat, hi havia d’assistir. Tant se me’n fot quina sigui la seva opinió de Xirinacs. És president de la Generalitat. I no entenc que mostri respecte institucional per Polanco i no en mostri per Xirinacs.
I no sols no hi era, sinó que no hi havia cap representant del PSC, cosa que prova la dimissió dels socialistes en tota representativitat de l’esquerra catalanista. Deia Iceta no fa gaire al seu bloc que ningú té dret de dir si el PSC és catalanista o no. Ni falta que fa. Ells solets ens responen. Un partit catalanista no pot ser absent en un funeral com aquest. I un partit que es diu d’esquerres, tampoc. I un partit que s’omple la boca de lluita antifranquista, tampoc. I tot això és el que diu ser el PSC i de tot això es val, però a l’hora de la veritat els fets són els fets. I abans que d’esquerres, abans que lluitadors antifranquistes i abans que catalanistes són, per damunt de tot, nacionalistes espanyols disposats a deixar per bojos persones com Xirinacs, disposats a permetre que el país s’ensorri abans de qüestionar la sagrada unitat d’Espanya.
I el pitjor del cas és que entre les files socialistes hi ha una pila de persones que representen aquest partit en nombrosos municipis i que en converses personals reconeixen la vàlua de persones com Xirinacs. Però el partit els gira l’esquena també a ells. No enviar cap representant al funeral és una manera de dir que passen d’ell igual que ho fa el PP. El socialisme continua dimitint de la seva representació de l’esquerra catalanista. Això no deu ser cosa seva. Ells deuen saber què fan.
Segurament hi haurà qui pensarà que aquest apunt no ha estat cap bona ocurrència. Que Montilla al comiat de Xirinacs hauria estat una ofensa. Potser sí, però aquest matí he sentit com es donava la notícia a Catalunya Informació i quan han acabat dient que el Fossar de les Moreres és el lloc de referència "dels independentistes del país" m’ha sonat a país llunyà. I aquesta és la qüestió. Per què no demanem que es decreti dol oficial? Per què permetem que persones com Xirinacs o Cucurull siguin acomiadades només pels amics? Si són patriotes, si són referents nacionals, la Generalitat els ha de fer els honors. I no val que l’atzar hi hagi portat un president en funcions independentista. Montilla també hi havia de ser. El dia que aconseguim que el PSC faci el paper que li toca, haurem fet un pas important cap a la normalitat. Mentre ho passem pitjor nosaltres que no pas ell veient-lo al comiat d’un patriota, continuarem en la categoria del grupuscle minoritzat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I tu, hi eres?
Escolta Xavier
T’hi cafiques massa amb el PCS, són lo que he dit al títol no hi ha més, amb tot és cert que al nostre país encara hi ha molt babau catalaniste, que es deixa engalipar per aquesta colla de dropos hereus del franquisme, però pensa que els que estem a la blocosfera ho tenim clar.
Sóc militant d’ERC, i no els penso donar cap més xec en blanc al meu partit com vaig fer a les últimes "autonòmiques" segurament optaré pel vot nul, posaré una papereta d’ANV.
A mi no m’enganyen amb politiques socials i tonteries d’aquestes, si hi ha gent que té càrrecs és el seu problema, jo no en tinc cap de càrrec, i quan en diuen "ara manem" els dic "manes tu".
Al meu poble han fet el mateix han guanyat l’ajuntament, i només pensen amb la gestió, no són capaços de generar alguna alternativa a la conmemoració de l’11-S, ni pensen en organitzar un correllengua, ni penjar una estelada a l’ajuntament el 11-S.
Els hi vaig dir a la cara, per fer només gestió per això ja podia ser alcalde el representant dels nacionalistes espanyols del PSC.
Per cert jo tampoc hi era, treballo i visa a 150 qm de BCN, però el dia 11 de setembre o la vigilia seré al Fossar de les Moreres, i es poden fotre la puta gestió on els hi càpigui.
Quan el dictador encara vivia en Polanco estava en una banda i en Xirinacs a l’altra, pot ser el fet que hagi anat a un enterrament i no a l’altre ens pot ajudar a deduir a quina banda estava en Montilla.
On era Montilla? Al PTE (Partido del Trabajo de España), un grup escindit del PSUC denunciant que aquests havien renunciat als principis del marxisme-lenilisme. Curiosament aquest partit va condemnar l’atemptat a Carrero-Blanco per estar en contra del terrorisme, en canvi no condemnaven la dictadura maoista. Pot ser això explica que en Montilla tingui més afinitats amb un franquista com era en Polanco que amb independentista pacifista d’esquerres com era en Xirinacs.
Ja pots anar criticant en Montilla, que aquest senyor és president del nostre país perquè ERC ho ha volgut, fent ús dels vots que li vàrem donar molts de nosaltres. Aquesta és la realitat. Des de l’acord del Tinell l’any 2003 ha plogut molt, les expectatives que hi havia no s’han compert i gran part dels sectors independentistes han retirat el suport a ERC. I no només això: Esquerra s’ha convertit en "l’enemic" per molta gent que s’estima el país. Se li ha perdut el respecte al partit de Macià i Companys. En aquestes condicions, voler superar els sociates anant de bracet amb ells és, com diria el Mira, una utopia prescindible.
Cada dia que passa el descrèdit de la política -i dels polítics- és més gran, i si no es produeixen canvis en profunditat encara anirà a més. Mentrestant els polítics continuen al seu món, aïllats de la resta de mortals. La seva xerrameca ja no interessa a ningú.
I què carai fot ERC mantenint aquests individus al poder? Perquè Montilla és doblement un enemic del ciutadà. Primer perquè és un espanyolista i després perquè s’ha revelat com un perfecte inútil gestionant. I després perquè no té el més mínim sentit institucional. Aviat portarà un mes de vacances al seu poble passant de tot, quan aquí el país té problemes d’infraestructures seriosíssims. I ha desatès els ciutadans. És una pena, i ERC n’és del tot coresponsable. Aquest segon tripartit ha estat un error de gran magnitud. Creu i ratlla.
que un Mas de president hauria assistit al funeral?
Sóc votant d’ERC des que Carod va accedir al lideratge d’aquest partit. Però anuncio formalment que jo em retiro de la política mentre ERC mantingui José Montilla a la presidència. Això és una enganyifa, és anar en direcció contrària. Aquest individu que fa de president és literalment un impresentable analfabet. Carod ens enreda. Montilla està de vacances des de fa un mes passant de tots els problemes d’aquest país, i a sobre està obligant ERC a fer una política autonomista des del govern. Jo no vull això, per fer el pamplines i a més fer-ho sense saber governar, ja hi ha els models de la Rioja o Múrcia. Jo plego.