El pols entre ERC i PSC continua polaritzant la política catalana (nous episodis aquí i aquí) i ara sembla que ICV hi va prenent posicions. A ICV han apostat per anar al costat del PSC aquests darrers anys com a estratègia per acabar amb els 23 anys de govern de CiU. Si ho recordeu, la gestació del tripartit tenia com a referent, ja als anys 90, l’Olivo italià. Ara, amb una primera experiència de tres anys i amb la vigent reedició, arriba el moment de replantejar-se l’estratègia. Tot i que la notícia prové d’ICV, però, el protagonista, en el fons, és el PSC. La qüestió no és on o amb qui vol anar ICV sinó on no vol o amb qui no vol anar. La progressiva pèrdua de suports del PSC és evident, i a l’arrel del problema hi ha la decisió socialista de prioritzar l’estratègia espanyola per damunt de la catalana. Temps al temps, però si d’aquí a un any el PP guanya les eleccions tindrem ocasió de comprovar-ho.
E-notícies recull aquestes veus, com la de Joan Armet, que aposten per una aproximació a ERC. Ignoro fins a quin punt pesa, en aquest distanciament del PSC, la imposició d’una conselleria tan incòmoda com la d’Interior, que sembla més que res una broma d’un humor ben negre. No puc entrar gaire a valorar les apostes estratègiques d’ICV perquè les desconec al detall i en realitat penso que tampoc és cosa meva, però d’aquesta eventual aproximació a ERC se’n podria derivar una altra qüestió que sí que m’interessa com a sobiranista. Estem parlant d’una aproximació entre partits per una simple qüestió de programa o estem parlant d’una confluència en l’aposta per la via sobiranista? És possible que ICV s’estigui movent en resposta a les dificultats que s’ha trobat davant de l’Estat per augmentar l’autogovern? És possible que hagin decidit fer un tomb i apostar per l’exercici del dret de decidir, tenint en compte que ells i CiU són, al costat d’ERC, els altres dos partits que reconeixen el dret d’autodeterminació? Potser el mes de febrer ens deixa una llavor que no esperàvem i que té tot el mes de març per créixer.
De moment, per tenir alguna opinió més, es pot llegir el bloc d’Antoni Garcia. L’Antoni té el bloc sindicat a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, cosa que vol dir que ell també vol un estat propi. Desconec si dels 315 que som ara mateix hi ha algú més d’ICV o entorns, però potser és una bona ocasió per afegir-s’hi. Val la pena recordar que la voluntat de tenir un estat propi és una voluntat transversal que aplega moltes sensibilitats, les nacionalistes i les no nacionalistes, les de dretes i les d’esquerres. I aquesta transversalitat és el que fa que la XBS sigui, per ara, la xarxa de blocaires més nombrosa. Crec sincerament que és un fet destacable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!