Vilaweb TV ha fet una extensa entrevista amb Ernest Maragall. Ara aniria bé que algun dia entrevistessin algun sociolingüista. Fa poc van entrevistar Pueyo, però espero veure’n alguna altra. Preguntat sobre els canvis que els decrets impliquen a l’escola, Maragall respon que estem en un molt bon moment per prendre determinades decisions (ignoro a què es refereix i què té de bo aquest moment per aplicar per decret una hora més de castellà si no és, senzillament, aprofitar que mana ell per fer polítiques que no responen a cap necessitat) i que el debat generat ha permès l’aplicació d’aquests decrets, una contradicció evident, perquè com tohom comprèn el debat l’han generat els decrets. També diu que la línia empresa per ell és bona per al país perquè és capaç de concitar un elevat grau de consens, cosa que sembla una burla si tenim en compte els escassos suports que ha rebut fins ara.
Tot seguit passa a parlar d’un altre concepte clau segons ell: el de la immersió lingüística, de la qual també diu que "no s’està fent a Catalunya". La sorpresa de Partal és clara i darrere seu la del país sencer. Per aclarir la diferència entre llengua vehicular i immersió lingüística, el conseller remet a una carta de Joaquim Arenas, però també pot resultar molt útil aquest apunt sobre la qüestió que Pere Mayans va fer al seu bloc El pols de la llengua als Països Catalans, on podem llegir, entre altres coses, això: "Malgrat algunes
veus apocalíptiques que periòdicament anuncien, sobretot en períodes
preelectorals, que el nostre alumnat no té un coneixement adequat de la
llengua castellana, la realitat ens demostra que, si alguna llengua és
encara feble socialment a Catalunya, aquesta és la catalana." Ja que Maragall llegeix alguns textos, que en llegeixi també d’altres.
Per evitar confusions, Partal demana al conseller que defineixi la immersió lingüística, i aquest li respon que "és el mètode pedagògic que s’ha de posar en peu amb un absolut rigor, professionalitat i garantia perquè sigui aplicat en uns determinats entorns, bàsicament allà on la immensa majoria dels nois i noies no tenen contacte natural amb la llengua catalana" i tot seguit afegeix que cal fer-ho "d’acord amb les famílies". En definitiva, "un mètode en què TOTA la vida acadèmica és en català (menjador, pati, esports, etc.)". Maragall insisteix que això no està passant: "En una determinada i molt abundant ubicació del país fa falta afegir a aquest català com a llengua vehicular un esforç addicional d’immersió"; "ara estem a zero, d’immersió lingüística". Allò que fins ara era una pràctica ara quedarà contemplat en un decret.
El que diu fins aquí Maragall no sembla que hagi de ser cap amenaça per a l’ús social del català ni per al model escolar. Els primers deu minuts de l’entrevista fan pensar que Ernest Maragall té un germà bessó que diu unes coses a Madrid mentre en diu unes altres a Catalunya. Mireu-vos l’entrevista sencera i si voleu podeu deixar comentaris. A veure si en traieu l’aigua clara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al "Tete" li passa com al seu germà expresident de la Generalitat d’Amunt i que fou decapitat (políticament, s’entén) pel seu propi partit, el PSC-PSOE: té un garbuix mental considerable i les seves idees estan deficientment estructurades.
Aquest home, si no fos pel mal que pot arribar a fer al país, ens faria pixar de riure.