Em ratifico en la resposta al comentari de l’apunt anterior. Només per les intervencions d’en Junqueras ja valia la pena el programa. Potser alguns partits estan barallats, però fora del partits el sobiranisme avança de manera inqüestionable. Autodeterminació sobirania van més enllà dels partits. Però alhora cal recordar que si avui s’ha fet aquest programa és perquè hi ha hagut un debat al Parlament, i si el debat ha anat per on anat és perquè Vendrell ha dit el que ha dit. I si ha provocat la reacció que ha provocat és perquè ERC té 21 diputats i és al govern. Per tant, el sobiranisme no s’ha de refiar massa del front parlamentari, però tampoc l’ha de menysprear.
Ara acaba el programa i arriba el debat a posteriori. Crec que ens hem de felicitar per la fita, però el debat ha de continuar i continuar.
Acabo de veure el programa del Canal33 “Àgora” amb
l’ordinador però a través de TDT. Si cert, en Junqueras, que no coneixia de res
ni l’havia vist mai, m’ha donat una certa sensació de fermesa i convenciment
dels nostres drets col·lectius. M’ha decepcionat força en Francesc Marc Àlvaro
(un cop li vaig comprar un llibre d’ell).
Una sospita que tinc, que tinc ja fa temps, és que els que hauran d’argumentar
el No a la Independència de Catalunya en un futur referèndum, és que se’ls
veurà molt el llautó que no tindran res on agafar-se. M’ha donat la sanció
sobretot els darrers dies, que cal que tots plegats perdem la por. I, com una
poma madura, això cau.
He seguit tot el debat i ha valgut la pena per l’esforç més que considerable que ha fet l’Oriol Junqueras. Ha sabut mantenir un tó constructiu i fugir en tot moment del debat al que el volien portar i que és el que li interessen a la majoria de mitjans i poders polítics: la confrontació. Una vegada i una altra insistien en parlar de si Esquerra o CiU havien fet una cosa o tal altre con tal de defugir el debat sobre l’autodeterminació (moderador inclòs o moderador en primer lloc).
Aquest senyor va estar penós. La metàfora sobre el carro en el fang, ufff, em va posar dels nervis. Ens explicava: que la socio-convergència sempre tirant de carro (es referia a Catalunya i concretament a l’Estatut) que ells son seriosos i responsables i ERC no. Segons ell, la responsabilitat és el mateix quela traïció. Els que varem votar no a l’Estatut ja ho varem avisar, aquest no servia ni servirà per res.
Seria curiós veure´n els dos resultats a una mateixa pregunta: "Està a favor de l´independència de Catalunya ?".
És evident que autonomistes i unionistes no volen sentir a parlar d’autodeterminació. Des de l’espanyolisme ranci, Girauta de la COPE s’aferrava a la llei com si aquesta fos sacra i mai es pugués canviar (aquest és dels que negarien el vot a les dones els anys 30 amb l’argument que la llei no ho permetia) i sense gaire més argument. La resta preferia la tàctica de l’estruç i no debatre sobre l’autodeterminació sinó escudar-se en una suposada actitud irresponsable d’ERC. Semblava com si el debat tractés sobre ERC i no sobre l’autodeterminació. La divisió de F.M. Àlvaro entre partits responsables/irresponsables semblava infantil. Els partits responsables, per ell, són els que han forçat un estatut raquític (renunciant a ports i aeorports, per exemple).que acabarà essent tombat pel TC…?. Suposo que són "responsables" del desgavell jurídico-econòmic en que ens movem.