Com que el soroll entre CDC i Unió ha tornat a quedar en "molt soroll per no res", i com que sembla que al segon front tot és una bassa d’oli, adaptem-nos a aquesta realitat i prenguem-nos-ho tot plegat amb filosofia i amb música. Una Sarabanda de François Couperin interpretada per la clavecinista Mireia Ruiz. La Mireia, per cert, és la meva companya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
sonen molt bé aquests sons…i relaxen!!
Moltes gràcies i petons parella!!
Bon detall.
Vaig seguint el què escrius, i voldria comentar-te algunes coses. Però avui, d’acord, especialment en que ho sembla, només ho sembla allò de la bassa d’oli. I en prendre-ho amb música; amb filosofia no, que començo a veure problemes.
El primer és que aquesta expressió acostuma a portar-nos a una mena d’"aceptisme" que no m’agrada. No m’agrada ni com a postura, ni per la creu que li pengem a la filosofia. Que ja va prou marejada amb altres creus com ara: "la filosofia de l’equip", o "la filosofia" d’unes pastes amb forat; per exemple.
…………………………………………
Sobre la entrevista, només un detall, de tota manera:
què esta dient Mas aquí?
"La realitat ha demostrat que no hi va haver cap pacte. Jo sempre he
demanat unes regles del joc que es basen en que si dues formacions fan
pactes de país, després han de manar. A Madrid i a Catalunya, vaig
demanar que el partit polític guanyador fos respectat, fos qui fos, i
això el PSOE s’ho ha passat pel clatell. No tenim per què donar suport
al PSOE si no ens tracta bé a Catalunya. No demanem un canvi sobtat i
de cop a les institucions de Catalunya, però sí que podem demanar que
es respectin unes regles del joc que ara ens són contràries a CiU."
La Mireia és la teva companya… de feina? d’estudis? de ball?
Quin problema hi ha, en dir-ne "xicota"?
Jo ho dic sempre, i fins i tot els castellanoparlants que no parlen mai en català m’entenen.
Si als anys 80, gràcies a TV3, vam aprendre que del bussó se n’ha de dir "bústia", i de nòvia "xicota"… per què hem de desaprendre ara?