Recordeu aquell que diu…?
-Què voldrà per dinar?
-Posi’m un plat de llenties i una aigua amb gas.
-Ho sento, però no tenim aigua amb gas.
-Doncs que sigui un pollastre i una aigua amb gas.
-Disculpi’m, però és que no tenim aigua amb gas.
-Vaja, home. Doncs miri: lluç a la marinera i una aigua amb gas.
-M’haurà de perdonar… Ho sento molt, però el problema és que no tenim aigua amb gas…
-Ja veig que avui no és el meu dia, oi? Va, doncs amb un entrepà ja faré. I per beure, una aigua amb gas…
Us l’han explicat alguna vegada? Doncs quan sento parlar de concert econòmic em ve al cap aquest acudit. Tant costa d’entendre que el problema no és què demanem sinó a qui ho demanem? Tant costa d’arribar a la conclusió que el que ha fallat no ha estat la proposta concreta sinó el marc de negociacions? És que no hi ha negociació.
Avui ho dic perquè Artur Mas n’ha parlat i els digitals ho recullen, però sigui CiU o sigui Esquerra qui ho digui, no penso donar suport a una reivindicació que era lògica als anys 90, quan Àngel Colom liderava ERC, però no ara que tenim un govern espanyol que va camí dels 8 mesos d’incompliment en matèria de finançament i que retallarà l’Estatut mitjançant el TC. Que no comptin amb mi. Jo, el que vull, és que es doni la paraula al poble i que es plantegi l’opció d’un estat propi. I que decideixin les urnes. Prou intents d’encaix amb l’Estat espanyol.
Penso que hem d’entrar, ja, urgentment, en una altra dinàmica. Jo dono suport als plantejaments d’Acte de Sobirania. I si algú altre, per exemple en nom de la PDD, em convida a plantejar alguna altra resposta, agrairé que abans m’expliquin quin problema veuen en aquesta proposta que ja tenim damunt la taula.
Amb un dia de retard. Ens agradi o no, a Catalunya qualsevol manifestació en contra de USA o Israel té éxit assegurat al carrer, premsa, ràdio, TV3,… i a aquestes manifestacions moltes vegades hi assisteixen destacats dirigents de partits autoanomenats independentistes, catalanistes,… Tot em sembla molt bé, cadascú pot pensar i fer el que vulgui… però ni els USA son uns ignorants i no saben el que passa a Catalunya ni nosaltres hauríem de llançar-nos pedres a la nostra teulada si volem el seu suport… Igual que els USA no obliden que Zapatero va despreciar la seva bandera i ara s’ha retirat de Kosovo… tampoc obliden ambient antiUSA i antiisraelià a casa nostra fomentat massa vegades des del poder i per una falsa progresia… Potser avans de demanar ajuda, ens fem amics dels que realment ens poden ajudar…
Mentre alguns (la majoria d’ells catalans amb el lliri a la mà) malden per fer encaixar Catalunya a Espanya, Espanya està “encaixant” alegrement dins de Catalunya amb una pixa de pam i mig, violant tot el que s’hagi de violar. Ai festa!
M’ha encantat l’acudit. No el sabia. Aquest és el missatge que ens permetrà avançar.