Blog d'en Xavier Mir

Ja fa un mes i dos dies que em va caure a les mans el llibre de Jordi Bilbeny La vida de Llàtzer de Tormos. L’he anat llegint amb calma i mentre observava com les primeres reaccions venien, com és lògic, del País Valencià. Lògic perquè si en la qüestió colombina són els de Pals els qui hi haurien d’estar més interessats, en la qüestió del Llàtzer els grans afectats són els valencians. Si el Llàtzer no era de Tormes sinó de Tormos (Marina Alta), l’article de la Viquipèdia no trigarà gaire a incloure-hi referències. De fet, l’article sobre el Lazarillo ja inclou les recents investigacions de Bilbeny (la modificació no té ni un mes). En aquest mapa de la Viquipèdia hi podeu localitzar Tormos i comprovar la proximitat amb Teulada, Gandia o Dénia.

Com deia, les primeres reaccions han vingut del País Valencià. Així, Isabel-Clara Simó ja n’ha parlat en un dels seus articles diaris a l’Avui, com també ho ha fet Alfred Bosch. I la revista El Temps també hi ha dedicat unes pàgines en un reportatge de Lluís Bonada. També n’han parlat a IcatFM. Fa gràcia veure com la criatura neix i creix i es va fent gran. El proper 18 de desembre, el llibre es presentarà al centre Octubre de València, i previsiblement l’assistència de públic desbordarà la sala. La notícia es va estenent també a la blogosfera i, en definitiva, pertot arreu.

Però aquesta és una primera reacció. La millor reacció és quan deu milions de persones prenen consciència que cal revisar alguns aspectes de la història força determinants a l’hora d’explicar el present. Casualment, aquest cap de setmana s’estrena una pel·lícula d’animació anomenada Donkey Xote. Doncs bé, també caldria posar aquesta obra, referent indiscutible de la literatura castellana, en observació. I això no vol dir res més que feina, molta feina. Perquè ara mateix s’ha obert un debat que no va gaire més enllà de les primeres impressions, de la credulitat/incredulitat, amb reaccions com aquesta que trobem al bloc Vent D Cabylia. Més que la recerca d’una prova documental concloent que probablement no trobarem mai perquè no existeix, penso que es tracta de conèixer molt més a fons el període en què la Inquisició espanyola i el seu control sobre la impremta es posen al servei d’un projecte imperial disposat a esborrar tot allò que no s’hi ajusti. És una hipòtesi. Tal com diu l’article mateix de la Viquipèdia al qual us enllaço, “la Inquisició s’independitza de Roma, i es posa al servei dels Reis Catòlics i els seus successors que l’usaran com una poderosa arma”.

En el cas del Llàtzer, cal seguir atentament els raonaments i observacions que Bilbeny va desgranant al llarg del llibre. Per exemple, que tenint en compte el tipus de literatura que feia (popular) i el coneixement del castellà entre les classes a les quals es dirigia aquesta literatura, i la gran producció que en va fer, per força Timoneda havia d’escriure i publicar en català, encara que part de la seva obra ens hagi arribat en castellà. Una literatura popular en castellà no hauria tingut pas lectors. D’altra banda, el caràcter realista de la novel·la representaria el primer cas en la tradició castellana, mentre que la tradició catalana ja comptava amb noms com Jaume Roig amb l’Espill. A partir d’aquest realisme, cal tenir molt present la revolta de les Germanies i la persona de Vicent Peris, i tot un seguit de detalls que cobren un gran sentit si fem una lectura atenta del text. I crec que això és el que farem, sobretot, al llarg de l’any que ve. La mateixa Viquipèdia ens ajudarà a contextualitzar les nostres lectures amb més agilitat. Internet serà la nostra gran aliada. No es tracta de saber si en Bilbeny és boig o no és boig, si vol vendre llibres o no. Es tracta de conèixer una mica millor la nostra història i llegir alguns autors sota unes hipòtesis diferents de les que hem estat emprant fins ara. El millor que es pot fer és conèixer aquestes hipòtesis i rebatre-les, si s’escau, amb uns arguments tan ben treballats com els que presenta Bilbeny. Insultar i fer actes de fe resulta força més barat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!