Aquest PSOE-C que té tan clar que no és independentista té un sostre. Els qui tenen la ment més oberta, menys prejudicis, menys obsessions per falsos debats identitaris, potser no tenen el suport de la militància que ha quedat al partit, però podrien fer seu un discurs i un projecte molt potent i il·lusionador i recuperar part dels vots perduts en el període 2003-2010. No oblidem que el 1999 en van ser 1.177.777 i el 2003, 1.026.396. Voler mantenir la família unida sona molt bonic, però s’ha d’estar molt encegat per no veure que la causa principal de la davallada dels socialistes catalans és la relació amb els socialistes espanyols. Per tant, si l’operació Chacón finalment té èxit, potser no serà en nom del PSC que algunes persones tornaran a plantejar-se objectius ambiciosos per a aquest país, però hi torno: i què?
Deia, doncs, què Carod ha parlat, que ha fet la seva proposta. I aquesta proposta servirà per veure amb qui podem comptar per a un debat serè sobre el futur d’aquest país i qui prefereix dedicar-se a embolicar la troca i a prendre el pèl al personal amb eslògans fàcils. En aquest sentit, una de les reaccions que m’ha sorprès ?una, perquè n’hi ha diverses i més que n’hi haurà? és la de Joan Laporta, que parla d’insistir en la fórmula del tripartit i hi veu masoquisme. No és això. Es tracta, precisament, de detectar i esmenar els errors d’aquesta fórmula i de replantejar-se les coses. Em sembla escandalós pretendre que els resultats del 28-N condemnen el país, que majoritàriament se situa a l’esquerra a les enquestes, a no tenir mai més un govern d’esquerres. Ara més que mai, i precisament perquè cada cop som més a prop de la independència, ens convé tenir clar el model d’estat que voldrem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La proposta de’n Carod significa institucionalitzar el tripartit, i em sembla molt bé, al menys aixi sabrem a qué juga dada escú sense “equidistàncies” inexistents ni altres mandangues destinades a entabanar a la gent de bona fe.
I també sabrem quí prioritza l’eix dreta-esquerra per demunt de l’eix nacional.
Serà molt aclaridor….encara que potser alguns han arribat fins aquí perqué la seua capacitat d’enredar a la gent ja s’ha exaurit. És com alló de la guineu, que en no poder-los haver, diu que no son madurs.
Les dinàmiques ascedents o descendents de les opcions polítiques es deuen a diferents factors, no només a la crisi, no només el fiiasco de l’Estatut Mas-ZP, no només a les desavinences líquides i postomdernes dels líders líquids dels tripis, indepes o no, o la tàctica de la “tortuga” de CIU…
Carod hauria d’anar amb compte a actuar amb vista i no a carretejar, que sinó al final això semblarà un país farcit de messies zombis de la Santa Resta Mútua. I això, al cap i a la fi, només facilita que CIU segueixi prioritzant l’eix nacional… clar que a la seva manera, és a dir, un eix de baix perfil o quasi sense contingut polític, centrat en la comunicació, i sense gairebé cap oposició política (al Parlament), amb el PSC desactivat, ERC i IC disminuides i el PP a l’aguait.
Les enquestes diràn el què diràn (i també el que vulguin que diguin qui les paga), i les eleccions han dit el què han dit. Escandalós? És el què han triat els catalans. L’esperit de “#votaindependencia”, on es?
Pel que he llegit, en Laporta no està insistint en un nou tripartit. I encara menys ha dit que no sia possible, en un futur, un govern d’esquerres. Això ho han de decidir els ciutadans amb el vot, no les enquestes.
Podem anar ideant cercles metafísics (reforma constitucional, federalisme, psoelistes transformant-se en pscelistes, concert econòmic, demanar la lluna en un cove), però el cert és que la gent s’estarà més per mirar la telé o passegar amb la família (coses bastant més útils), i votarà el què li sembli…
Atentament
La proposta de Carod és encertedíssima però, en primer lloc, el PSC ha de trencar amb el PSOE que s’han de presentar a les eleccions per separat. En cas contrari, ens esperen molts anys de governs de CiU.
L’idea seria fer una CiU d’esquerres ( en vistes que és la fórmula que li agrada la gent ). Independentistes, sobiranistes i federalistes asimètrics plurinacionals d’esquerres units en una sola candidatura. El PSOE també es presenteria i seria com el PP però situat en el centre-esquerra.
D’altre banda l’independentisme contundent també té moltíssima feina a fer i potser que si posin ja.
Ha de madurar, fer-se gran, organitzar-se, unificar-se i compactar-se. Soidaritat, Reagrupament, les CUP, les plataformes i els nombrosos grupets i capelletes que hi ha, units en un sol grup.
Hola Xavier, veig que la teva anima d’Esquerra totalment legitima t’ha fet contestar ràpidament, i per altra banda content de que un blocaire de referència com tu hagi llegit el meu post per complementar-lo amb les teves reflexions. He de dir que no he sentit l’entrevista de RAC1, això si he llegit alguns articles de diversos mitjans sobre les declaracions de Carod. Pel que fa al 2014, recordo varies conferències del personatge amb aquesta proposta estrella damunt la taula, i crec que com dius estar be tenir objectius, però no oblidar-los al cap d’un temps, se’n diu coherència. Respecte l’eix dreta – esquerra reitero que no te cap importància amb una regió espoliada com la nostra i per tant la independència crec que ha de ser transversal, per tant jo em definiria més aviat d’esquerres, però aquesta política ficció que es practica al Parlament es clau per entendre que tant fa una esquerra forta o dreta forta, parlem de l’eix nacional i aquest te cabuda per tots. Primer la base i desprès els ingredients. Respecte la proposta de referèndum, saps tant be com jo que dins l’estat espanyol es impossible, no cal marejar més la perdiu i intentar auto enganyar-nos per seguir vivint. Pel que fa al dreta i esquerra en estats democràtics, has de veure que tots tendeixen a buscar el centre i les propostes es barrejen sovint, son termes que com deia son força caducats i tots tenen pros i contres. Respecte les tres forces que vol unificar en aquesta nova plataforma son de tres partits que fins ara formaven el govern, d’aqui la meva frase de tripartit encobert.
Donar-te una enhorabona per la teva campanya de votaindependència, que no dubto feta amb la millor de les intencions. Crec que no pinto Carod i Esquerra com a atrotinats, però m’agrada denunciar que la direcció actual d’Esquerra, inclos Carod tenen una part molt important de responsabilitat amb la deriva d’aquest partit i la perdua de la seva identitat, i això si que em dol, per venir, per una part fen mitges dimissions per cobrir l’expedient i per altra fer propostes com les d’en Carod totalment fora de lloc en els temps on estem.
Espero, haver-te aclarit alguns punts.
Una salutació
Albert Cortés