Blog d'en Xavier Mir

L’Estat espanyol tal com el coneixem avui comença a acabar-se. Els processos polítics sempre són lents. I si no s’hi vol barrejar la sang (que per molts anys sigui així), encara més. Lents, però inexorables. L’Estat s’acaba a curt, a mitjan i a llarg termini. Fixin-se com aquest conservador que Alejo Vidal-Quadras ha portat a visitar Barcelona ha respost la pregunta d’Alfons López Tena. No fa gaire mesos, Javier Solana parlava de delirium tremens, si no ho recordo malament (tinc mala memòria per a les bajanades), quan se li demanava si un referèndum com el de Montenegro era aplicable a Catalunya. Sembla que Pöttering ja no hi veu tanta bogeria. Ho desaconsella i prou. Diu que podria afeblir Europa. Bé: si més no és un intent d’argument.

Té pebrots que, d’arguments, n’hàgim de trobar més en un president de
parlament europeu que no pas en els socialistes catalans o espanyols,
que no en donen mai ni un. Però és fàcilment rebatible. En part ja ho
ha fet Oriol Junqueras dient-li que volem ser europeus però Espanya no
ens deixa.  Podríem afegir-hi que allò que afebleix Europa és la manca
de democràcia. L’opinió del Sr. Pöttering és absolutament respectable,
com ho són les de Duran i les del mateix Vidal-Quadras; i com ho són
les dels qui preferiríem un estat propi malgrat que ens ho desaconselli. El problema és que no podem decidir-ho. El problema és que la constitució espanyola ho prohibeix explícitament. Si Europa vol reforçar-se ho ha de fer sobre la base dels drets individuals i col·lectius. I per això cal denunciar l’Estat espanyol. Nosaltres ho anirem a dir a Brussel·les el proper 7 de març.

Podeu estar segurs que si l’Estat es resisteix a adoptar una solució democràtica és perquè té dades que indiquen que podria sortir perfectament una majoria social favorable a la creació del nou estat. Espanya està jugant el paper d’aquell que intenta amagar alguna cosa perquè sap que quan sigui descoberta tot s’escaparà del seu control. I no només en matèria de política actual.

Avui dijous a dos quarts de vuit del vespre s’ha programat la tercera conferència del cicle Cristòfor Colom fou català al Reial Cercle Artístic. Després de les de Jordi Salat i Ernest Vallhonrat, avui és el torn de Lluís de Yzaguirre, que ens explicarà que “EL MÈTODE CIENTÍFIC APLICAT ALS ESCRITS ATRIBUÏTS A COLOM FA PENSAR QUE EL CATALÀ PODRIA SER LA SEVA LLENGUA MATERNA”. Dijous vinent, el cicle arribarà a la seva fi amb la intervenció de Jordi Bilbeny, que defensarà la tesi del seu llibre, és a dir, que el descobridor fou príncep de Catalunya. Sembla increïble que la manipulació de la història s’hagi pogut sostenir més de mig mil·lenni, però tot té un final. I com més gran sigui la manipulació, la repressió i la mentida, més gran serà l’esclat de l’alliberament.

Bilbeny, per cert, ja té pàgina web com a membre de l’Institut per a la Nova Història, l’entitat que desenvolupa l’excel·lència de les seves investigacions. De la mateixa manera que a alguns cada cop els resulta més difícil mantenir les inèrcies d’ignorància i de desinformació que els han estat beneficiant durant anys, a altres també els resultarà molt difícil mantenir les inèrcies d’una història oficial que cada cop recorda més aquells formatges plens de forats.