Al Facebook hi ha un grup que es diu “Volem la CUP al Parlament”, un grup administrat per una colla de gent llarguíssima. Hi estic apuntat perquè jo la hi vull. Amb el màxim respecte per la decisió que prengui l’assemblea i des del punt de vista d’algú que no hi està compromès, crec que seria molt bo que la CUP es presentés a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Avui m’ha arribat un correu d’en Pere Fontanals, el blocaire de
La muntanya russa, en què m’instava a donar suport a aquest grup convidant els meus contactes a afegir-s’hi, cosa que he fet. Al marge que per a alguns pugui significar vot disputat, crec, insisteixio que és bo que la CUP s’hi presenti.
Ja he comentat en altres ocasions que l’estratègia del PSOE-C no té altre camí que intentar desactivar l’adversari, que som els independentistes. Gràcies als documents d’Arturo Moreno que el digital
Directe ens ha repescat i que diversos blocaires ja han anat comentant (com
Joan Arnera al Bloc Gran), sabem que els socialistes tenen grans dificultats per mobilitzar els seus en eleccions al Parlament de Catalunya. Per això juguen a provar de desmoralitzar l’independentisme, o més que desmoralitzar-lo, fer que marxi del Parlament de Catalunya, que deixi de votar ERC. És evident que algunes persones ja han pres aquesta decisió, que no comparteixo (i no m’amago de dir-ho) però que és ben legítima. Alguns potser votaran CiU i altres es poden decantar per altres opcions, però no n’hi ha gaires, i seria un error que es quedessin en l’abstenció.
També hi ha abstencionistes convençuts, i sovint he tingut ocasió de debatre amb ells. Creuen que si som molts els qui exercim aquest acte de rebuig, els polítics acabaran veient-se obligats a reaccionar, però aquest seria un procés llarg i lent, ple d’incerteses, i que comportaria molts altres problemes. Crec que a Espanya tant se li’n fot si a Catalunya arriba un dia en què només vota el 15 %. Es reparteixen els escons igualment i avall, i encara dirien que la rèmora del nacionalisme ha acabat portant a una societat desestructurada que ells miren de gestionar com poden. Dubto que sigui una bona solució, però respecto qui ho cregui.
Si dins de la CUP les reticències a presentar candidatura a les properes eleccions al Parlament de Catalunya provenen del risc de quedar diluïts dins del sistema que precisament es vol canviar, no seria mala solució presentar-s’hi amb el compromís de fer com Escons Insubmisos. És a dir, que siguin tres o siguin cinc o siguin deu els diputats, no donaran suport a res que no sigui una declaració unilateral d’independència.
Diumenge tenen l’assemblea. Els demano que hi pensin.
http://blocs.mesvilaweb.cat/moisesmarti
Xavier,
Nosaltres en vam parlar fa un temps d’aquest tema (et deixo el vincle). Personalment, crec que no és una bona opció. Seguir fragmentant el Parlament català no ajuda. A més, crec que la gran tasca que fan les CUP a nivell local quedaria deslluïda. Sens dubte, la política local és desgraïda. Però per aquest mateix motiu les CUP s’hi han de quedar i seguir sent a prop de la gent. El perill de verticalització i burocratització del partit si s’entra al Parlament serà elevat.
Per últim, actualament al Parlament sembla haver-hi un partit que no doni resposta a una certa sensibilitat que mostra la cup (parlo, evidentment, d’ERC). Potser seria més factible que aquest partit reblés definitivament l’aposta per aquesta determinada sensibilitat.
http://elpatidescobert.blogspot.com/2008/07/la-teoria-del-desplaament-derc.html
És molt important que les CUP es presentin a les eleccions al Parlament. I els i les sobiranistes-independentistes no han/hem de tenir por de la hipòtesis de fragmentació del vot. Aquesta hipòtesis no està avalada per cap estudi de sociologia electoral, sinó d’una sensació totalment subjectiva. És més, els estudis del Grup de Treball, dirigit pel professor Sebastià Serrano, que fan després de cada comtesa electoral, demostren més aviat un error en aquesta presuposició.
Els i les votants de les CUP a les eleccions municipals, i en la seva majoria, no són votants ni d’ERC ni de CdC. Alguns (ara no recordo el percentatge però en tot cas no arribava al 10 %) sí que els havien votat, però en una acció de càstig als seus dirigents (locals, comarcals o nacionals) optaren per votar-la. La immensa majoria són anti-sistema, emmarcats en assemblees de joves, moviments okupes, ecologistes radicals, comunistes dogmàtics … en fi tot un mosaic que s’aplega en la denominació heterogènea de Candidatures d’Unitat Popular. Són membres de l’abstenció o bé són persones que volen que les seves opcions siguin sempre d’oposició al govern, de consciència crítica i activa al poder.
Si es presentessin donarien opció als desencisats de la política de poder votar, sabent amb seguretat que la seva proposta seria d’oposició sabiranista i d’esquerres. Baixaria el nivell d’abstenció i també la facilitat amb què determinats partits treuen major nombres d’escons pel fet de ser més majoritaris i beneficiant-se de la llei d’hont, que castiga els menys votats. També seria més comlicat que determinades formacions amb escassedat de vot accedissin al Parlament.
Ni ERC, ni CiU, ni IC haurien de tenir por d’aquesta possibilitat, encara que a la pràctica representés la pèrdua d’algun vot per l’efecte càstig al que serien sotmesos. També ajudaria a aquests partits (sobre tot ERC i IC) a tenir una base electoral més sòlida i que no fossin moneda de canvi quan es volgués castigar a Ciu i Psc respectivament.
La possibilitat que les CUP es presentessin a les eleccions nacionals hauria de ser vista com un signe d’absoluta normalitat i com una veritable ruptura amb la transició. ERC i IC han esdevingut partits de govern en una coalició. Això els ha obligat a centrar el seu discurs i pactar grans acords que a voltes queden lluny dels seus objectius. Han demostrat un sentit de país exemplar i la seva etapa al govern quedarà significada per les importants aportacions per donar rellevància a l’independentisme d’esquerres, social. Però … no han tingut la sort de disposar d’un electorat sòlid que els ajudés en el seu compromís perquè l’electorat d’aquestes formacions és extraordinàriament crític i no té cap mena de problema per retirar el suport si no li agrada allò que fan, per moltes raons d’estat que hi hagi emmig. Cosa que la dreta nacionalista té perfectament solventat pels inombrables interessos que s’amaguen darrera del poder i de recuperar-lo.
Esperem que per normalitat democràtica pugui haver l’opció de votar les CUP properament.
Xavier, primer de tot comentar-te que he portat el teu escrit a Catalans, perque considero que es un bona refleció amb la que estic totalment d´acord.
Personalment penso, que no es tracta de diluir forçes al Parlament, sino de tenir un clar referent per molta gent que a dia d´avui no en té cap.
Qué malauradament sap greu dir–ho? DONS SI!!!, però que hem perdut el nord al Parlament TAMBÉ!!!. Crec sincerament que la CUP té un objectiu molt clar i a dia d´avui molt honest , per tant crec que serem molts els que donariam al nostra suport en aquesta iniciativa.
Salut!!!
Carme
catalansreaccionem.wordpress.com
(Et deixaria un enllaç, però no es pot)