De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Treballar cansa.
En una plaça de Girona hi fan obres. Han hagut d’arrencar una tirada de panots del paviment per instal·lar-hi alguna conducció elèctrica. A punta de fosc, els paletes han plegat. Han senyalitzat la zona amb tanques metàl·liques i cons de goma, han carregat les eines i els materials a la camioneta i han marxat. Amb les presses del plegar, es veu que s’han oblidat un cabàs ple d’eines a peu de carrer.
Un cabàs amb l’utillatge de constructor. Macetes, escarpres i punxons, la paleta, nivells, regles i escaires, la cinta mètrica … Els vianants passen pel costat de l’einam, que es veu d’una hora lluny que ha quedat oblidat, s’ho miren i segueixen camí. Va caient el vespre i l’utillatge segueix allí. Si en comptes d’un cabàs de paleta s’hi haguessin oblidat un ordinador portàtil o un mostrari de rellotges de luxe o un maletí ple de bitllets de cinc-cents, no hauria durant ni deu segons. Una col·lecció d’eines manuals no fa peça a ningú.
L’escena em recorda una barraca de fires dels anys cinquanta que havia sentit a explicar a casa. Ara seria políticament molt incorrecta. El rètol anunciava “Sólo para hombres” i, previ pagament del tiquet de l’entrada, es podia accedir a l’atracció i gaudir de la contemplació d’un carretó, un pic i una pala.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs, si l’arriba a veure en Mortadel.lo que li agraden tant les eines… no sé si encara hi serien! Perquè no roba que sinó…
He! “Sólo para hombres” com el SOBERANO! Te’n recordes: “es cosa de hombres”.
Doncs són cares les eines, si passa algun paleta o un manyes segur que se les endurà.
Hem passat aquest any de la construcció vertical a l’horitzontal, no hi ha ciutat sense el seu carrer esventrat. És més, jo diria que aquí és esport nacional aixecar carrers, de la mateixa manera que a Euskadi s’aixequen pedres.
Pel que fa a les eines potser no les tocaven per això de la càmara oculta i la gent està molt escaldada.