Si em permeteu que em prengui al peu de la lletra l’eslògan socialista, el discurs d’investidura de Montilla han estat, com és lògic, paraules. Cants de sirena. I ja sabeu què passa amb els cants de sirena. Seria estúpid caure en el pessimisme per haver-se cregut unes paraules. Poseu-vos cera a les orelles com Ulisses o, si teniu fusta d’heroi, demaneu que us lliguin al pal del vaixell. Montilla diu que cal deixar enrere el debat identitari. Que digui. Com pensa passar de les paraules als fets? Es creu que perquè ell no en vulgui parlar el debat desapareixerà? Pensa muntar una Gestapo per perseguir els qui continuem vivint aquest país com el vivim? Oi que no? Doncs que xerri. A mi m’interessen els fets.
És curiós llegir i sentir certes reaccions al discurs de Montilla. He sentit dir a Francesc Marc Àlvaro que aquesta intenció de Montilla coincideix amb allò que prediquen els Ciutadans del pepenedit Rivera, i que potser els qui han votat Ciutadans farien millor votant PSC. Una manera molt subtil de dir que ERC ha fet president un individu que podria ser de Ciutadans. Un argument interessadament esbiaixat. Digues a qui critiques i et diré qui ets. Quan Montilla comenci a aplicar mesures concretes, fets, per acabar amb el debat identitari, ja m’avisareu. De moment, la identitat passa pel benestar, i un dels principals entrebancs al benestar de la gent és l’Estat espanyol. Com menys es parli del debat identitari i més del benestar social, més es veurà d’on vénen els problemes.
Fa uns dies em referia a un article de Xavier Solano a E-notícies. Avui n’he llegit un altre que recomano novament sobre l’evolució política d’Escòcia. I això no és discurs identitari. És discurs sobiranista. Deixem de banda el discurs nacionalista i identitari i anem a allò que interessa a la gent del carrer: viure en un país pròsper. I si per aconseguir-ho ens hem d’independitzar, doncs muntem un estat, que no passa res. La PTP, per exemple, ha convocat una concentració dimecres vinent dia 29 a les set de a tarda… a la plaça dels Països Catalans. I és que això d’intentar fer un viatge en tren i no arribar mai a casa després de treballar tot el dia no té a veure amb la identitat. Algú se sent tan nacionalista espanyol que preferir la Renfe "antes averiada que catalana"? Fets, no pas paraules.
Tampoc no és identitari i sí és sobiranista veure que Sobirania i Progrés ja té 7.300 adhesions. Sembla ser que la perspectiva dels quatre anys propers està animant força gent a empènyer iniciatives de la societat civil com aquesta. Paral·lelament, la blogosfera sobiranista continua creixent. Si l’altre dia Saül Gordillo es referia als cent blocaires de la XBS, avui ja hi ha 143 blocaires a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. La generació bloc avança cada dia una mica més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Reformular el catalanisme cap l’espanyolisme com una mena de regió més d’Espanya, que és pel que és va fer el cop d’estat l’any 1936.
O reformular l’espanyolisme amb peu d’igualtat en quant tant espanyol és el català com el catellà. I a Catalunya el castellà, com a Castella el català.
Volem ser sobirans no (sols) perquè tenim una llengua, una cultura i una història, sinó perquè si fossim sobirans viuríem més bé, tindríem més diners per fer escoles, hospitals, carreteres i habitatges…. La idea és bona. Cal però dur-la a la pràctica. I, sobretot, cal saber on volem anar.
Espero que tinguem uns polítics de prou nivell per fer una política a llarg termini en aquest sentit. Cal tenir present que correm el risc, si ho fem malament, de perdre bous i esquelles, de perdre i desprestigiar l’ànima identitària de la nostra nació i de no aconseguir més diners (o, encara pitjor, d’aconseguir-ne una mica miserable, suficient per fer-nos callar i per fer que encara haguem de donar les gràcies a Madrid o als espanyols, per ser tan "generosos"). Cal vigilar de no caure en el parany…
Guillem M.
Hola,
Estic d’acord amb tú. Com més intentin tapar la política nacional, identitària amb la política social, més evident es farà que sense sobirania nacional no hi ha progrés social possible. I és que sense concert econònic és impossible fer políques socials. La jugada se´ls tornarà en contra i ben aviat les reivindicacions nacionals tornaràn a estar a l’ordre del dia.
Andreu M.