Blog d'en Xavier Mir

Isidre Molas, José Montilla, Manuela de Madre, Miquel Iceta, José Zaragoza, Jordi Hereu, Antoni Castells, Jaume Collboni, Joan Rangel, Maria Badia, Joan Ferran, Joaquim Nadal, Josep Maria Sala, Lídia Santos, Isabel Darder, Montserrat Tura, Laia Bonet, Carme Figueras, Marina Geli, Imma Moraleda, Jordi Terrades, Pere Navarro, Núria Parlon, Consol Prados, Josep Fèlix Ballesteros, Carme Chacón, Celestino Corbacho, Joan Ignasi Elena, Daniel Font, Jordina Freixanet, Aida Guillaumet, Joaquim Llena, Ernest Maragall, Lluís Miquel Pérez, Iolanda Pineda, Àngel Ros, Núria Ventura i Manuel Bustos.

Aquestes són les 39 persones que formaven part del Consell Executiu del PSC que es va reunir avui fa dos anys, el 15 de desembre de 2008. Són els responsables d’una decisió històrica els efectes de la qual van tenir una primera manifestació a les eleccions del 28 de novembre passat. Són les persones que van decidir donar suport al PSOE en l’aprovació dels pressupostos tot i que encara no hi havia l’acord de finançament. Amb aquella decisió posaven de manifest fins on arribava el seu catalanisme: si havien de perjudicar el PSOE, frenaven. I si el finançament de la Generalitat se’n ressentia, això era la solució del mal menor. Catalunya esdevenia secundària i el PSOE, prioritari. Gairebé dos anys després, 28 escons i 230.000 vots menys.

Si sou de CiU, envieu-los una caixa d’ampollles de cava, perquè ells i elles van ser els artífex del deteriorament irreversible del govern. Recordeu que al cap de pocs mesos, el març de 2009, Mas ja era el candidat preferit per presidir la Generalitat, cosa que no passava encara al novembre de 2008. Ells són, doncs, els responsables del final del primer període de govern d’esquerres després de 23 anys de pujolisme.

Si no sou de CiU sinó d’esquerres, no cal que els gireu l’esquena quan els veieu passar. Només cal que no els voteu mai més i que els ho feu saber –alguns d’ells tenen twitter i/o facebook; només és una idea…–, que sàpiguen que no els perdonem que posessin el PSOE per davant del país i que per culpa d’ells ara governi CiU.

Però, passada aquesta necessitat fisiològica, també us convido a fer una cosa positiva i constructiva pel futur d’aquest país i per les esquerres: ajudeu-me a posar damunt la taula les dues feines que té aquest país, a situar al mig del debat públic la necessitat de trobar la nostra llum al final del túnel, a denunciar els qui no tenen arguments sinó actituds, a articular un projecte d’esquerres per als propers 12 anys, a posar en evidència els pseudofederalistes. Demanem un primer congrés per al debat de les esquerres sobiranistes i un segon congrés per triar-ne els representants en llistes obertes. Si fem això, si prenem la iniciativa i creeem aquest espai, el que facin aquests 39 ja no condicionarà el futur de les esquerres d’aquest país. Si algun dels 39 s’hi vol apuntar, benvingut/da. Si no, bon viatge a la marginalitat i tal dia farà un any.