Blog d'en Xavier Mir

Deia ahir Vicent Partal al final de l’editorial i en referència a l’interlocutor del concert econòmic: “I és cert que, de moment, cal donar-li el benefici del dubte, atès que
aquesta proposta figurava en el seu programa i una part molt important
del electors va beneir-la amb el seu vot.”

Certament, no tenim més remei que donar-li el benefici del dubte, però el problema no serà només saber si té o no té interlocutor. En tindrà en la mesura que hi hagi interès polític, no pas a donar el concert econòmic a Catalunya o a revisar l’acord de finançament, sinó a jugar un altre cop amb nosaltres i a marcar-nos l’agenda política.

Mas ho plantejarà el 2012, després de les eleccions espanyoles. Ells aleshores demanaran cent dies de gràcia; després diran que en podem parlar, però que Espanya té altres prioritats. Potser es comprometran solemnement, amb el to d'”apoyaré…”, a parlar-ne a partir de 2013, passat Nadal. I aniran donant allargues. I com que nosaltres haurem donat el benefici del dubte a Mas i aquest l’haurà malbaratat passant-lo a qui governi Espanya, ells trauran tot el rèdit que puguin d’aquest benefici i nosaltres haurem permès que des d’Espanya ens tornin a marcar l’agenda. I mentrestant, hauran continuat fent calaix i desenvolupat el model centralista.

Com diu Partal, però, 1.200.000 persones han avalat aquest full de ruta, sigui com a vot de càstig a Montilla o sigui com a vot de càstig a Puigcercós. Si això ha estat així és perquè molts votants han vist més capacitat de lideratge en Artur Mas que en cap dels líders del centreesquerra, i això és precisament el que hem de començar a fer de manera urgent. Tothom que es vagi penedint d’haver votat CiU –com es pot haver penedit d’haver votat ERC el 2006 perquè després va fer president Montilla o d’haver votat CiU el 1999 perquè va acostar-se massa al PP– ha de tenir una alternativa a punt.

Donem-li el benefici del dubte, doncs, però exigim-li contrapartides en forma de data de caducitat i compromís de convocatòria del referèndum, com ja vaig deixar escrit en un comentari al bloc de Ramon Tremosa.