El setmanari Dossier Econòmic, que es distribueix cada dissabte amb El Punt, publica avui una informació segons la qual el Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions considera que un operador neutre de telecomunicacions seria l’opció de futur més encertada per garantir l’accés a la fibra òptica a tot Catalunya. Es tracta d’una aposta estratègica per al desenvolupament econòmic del país. Una bona infraestructura de telecomunicacions és imprescindible per a les empreses i per a la societat de la informació. Per això el nou conseller de Governació Joan Puigcercós ha prioritzat, per al seu mandat, recuperar el projecte de creació d’un operador públic de telecomunicacions de la Generalitat. El projecte ja s’havia posat damunt la taula amb l’anterior Govern, però qui aleshores era ministre d’Indústria devia pensar que això, per molt bé que pogués anar a les empreses catalanes, integrades també per votants del PSC, no seria ben vist pel nacionalisme espanyol, que hi veuria una quota més de sobirania i, per tant, un pas més en el trencament de la unitat d’Espanya. És allò mateix que deia ahir de les JSC. La defensa de la unitat d’Espanya, en les JSC i en el PSC-PSOE, actua com a llast per al desenvolupament econòmic i social.
Paral·lelament a això, als mitjans també han coincidit aquests darrers dies tres arguments informatius: la carta financera d’ERC, les sancions a PSC i CiU per haver superat la despesa assignada en campanya, i el retard que acumula al Congrés l’elaboració d’una llei de finançament de partits impulsada per ERC. El tema de les sancions a PSC i CiU no ha tingut gaire ressò, i ho trobo hipòcrita si tenim en compte la manera com es va promoure l’escàndol quan Vendrell es va trobar enmig d’una polèmica generada segurament amb el mateix interès que el recent afer de les banderes. Al voltant d’ERC s’hi ha instal·lat un soroll d’escàndol a perpetuïtat, però qualsevol amb dos dits de front és capaç de relacionar aquestes tres notícies i descobrir la hipocresia latent en aquest soroll.
Avui també apareix a l’Avui una crònica, signada per Lluís Bou, de les trobades que Mas està fent amb les bases del partit. Carles Macian s’hi refereix també des del seu bloc. Sembla que l’estratègia de CiU s’encamina a potenciar allò tan graciós de la casa gran del catalanisme. Que tinguin sort. Però ara seria l’hora, potser, de plantejar-se, només plantejar-se, la possibilitat de superar el marc autonòmic. Tan senzill com seria trencar el tripartit oferint a ERC un camí cap a l’autodeterminació, es busca segurament el camí més incert i complicat. CiU no ha sabut rendibilitzar l’oposició, i no els costaria gaire captar vots sobiranistes decebuts amb ERC, però crec que ni els volen. És curiós aquest menyspreu als sectors dits sobiranistes de CiU. Si us passegeu per la Xarxa de Blocs Sobiranistes hi trobareu força gent de CiU. Per això no entenc aquestes reticències a la sobiranització. (Per cert, la Xarxa de Blocs Sobiranistes és a punt d’arribar als 200 membres!!)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Genial genial tu, perfecte, no calen ni arguments contra el tripartit. Sereu víctimes de la pròpia voràgine. I el país també. I la seva gent.
A gaudir de la decisió del Carod, de Montilla president i del tripartit 2!!!
Com expliques molt bé a l’apunt d’avui, la defensa a ultrança de la unitat d’Espanya per part del PSC-PSOE, posa en perill el desenvolupament econòmic i social del nostre país. I, per tant, també el benestar de les persones. Cal insistir per aquesta banda, posant en evidència la feblesa del discurs del PSC-PSOE.
CiU ens ha de preocupar poc. A més de llepar-se les ferides, continua proposant una via autonomista que els sectors més dinàmics de la societat catalana han donat ja per morta.
Ànims i fins aviat!
Montilla és simplement l’encargao del PSOE. I fa molt bé la seva tasca.
Ara bé, tampoc no crec que Mas ho fes gaire millor: us en recordeu, d’Al-pi o de Menta (que va néixer amb el nom de Cable i Televisió de Catalunya… però ja se sap que això de "Catalunya" i un nom en català fa lleig: molt millor "Menta" que és "bilingüe").
Diguem que amb Convergència vivíem feliçment enganyats. Amb empreses de pa sucat amb oli que quan faltava la subvenció… es dissolien: us en recordeu també dels 80 milions de ptes. que va costar endegar una versió catalana del portal Yahoo? Quan, a l’any següent, Yahoo va tornar a trucar a la porta demanant més milions, no els va rebre… i va deixar el buscador i prou. Això era tota la mirada ampla dels convergents. I, ja sabeu, quan reben el toc dels empresaris… a quadrar-se. Ja ho vau veure amb el nou Estatut: a la Moncloa cagant llets a retallar-lo.
Xavier, en aquest cas (el de l’operador) no es tant un assumpte ‘nacional’ sinó de models econòmics i de compromisos amb operadors privats (en especial Telefónica). Fins i tot el posicionament que tenia Montilla-Ministre ja era diferents d’alguns (no tots) els qui portaven els temes telecos al PSC. Els darrers mesos de legislatura (de gestió socialista) va ser pública la contradicció entre el que feia i treballava la STSI i el que deia el Ministre (i ja candidat) a Santander.
Això no vol dir que ara el President tingui un altre parer… o es que es busqui i trobi una bona fórmula per conjuminar el model republicà i el socialista. Tots tres socis de Govern en parlaven als seus programes i en destacaven l’aspecte de l’interès públic.