Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

1 de febrer de 2012
Sense categoria
2 comentaris

Descansar amb la consciència neta. Comiat a Sílvia Martínez

Vaig conèixer la Sílvia a Blanes. Ella era d’Amer i jo era d’Arenys de Mar, de manera que em va semblar un punt prou neutral per a una trobada. Devia ser a finals del 2006 o principis del 2007. No la coneixia de res. Només de llegir-ne el bloc. Els fundadors de la Xarxa de Blocs Sobiranistes havíem decidit que ens calia ampliar el nucli inicial i que cadascun de nosaltres intentaria parlar amb una persona que hi pogués contribuir. Jo vaig pensar en ella. El seu bloc, al principi, cridava l’atenció perquè numerava els apunts. El primer es remunta al 6 d’octubre de 2006. Des d’aleshores ha publicat 226 pàgines (les pàgines tan sols recullen les entradetes dels apunts!) plenes de textos i il·lustracions que constitueixen un testimoni excel·lent de l’actualitat política del país aquests darrers anys, els anys en què hem forjat, entre tots, la majoria social favorable a la independència que finalment tenim encara que a CiU continuïn dient que no estem madurs. Sense persones com la Sílvia no hauria estat possible.

La Sílvia era una persona d’una inquietud sense límits. Era tota ella consciència. 24 hores al dia. Necessitava expressar-se contínuament i ho feia a través de textos polítics com eren la majoria dels seus apunts o a través de l’art. Ens deixa un llegat plàstic que no podrem aplegar mai. Entre il·lustracions, objectes, quadres i muntatges audiovisuals, fa l’efecte que no donaríem mai abast. I era molt generosa. Amb les persones que estimava i amb el país.

La Sílvia ha viscut d’acord amb la seva consciència fins a l’últim instant. Ha estat penjant apunts i fent piulades fins al darrer alè. En altres temps, quan tots plegats érem més bàrbars i fèiem guerres, hauria estat un d’aquells soldats valents decidits a combatre fins al final, un d’aquells que es tornen a aixecar, ferits d’una cama, i continuen avançant; els fereixen de l’altra i continuen avançant; els fereixen d’un braç i continuen avançant; els fereixen de l’altre i continuen avançant…

Has fet molta feina, Sílvia, moltíssima. Descansa en pau i amb la consciència neta, perquè poques persones han mantingut la teva coherència amb aquest grau de convicció, amb aquesta intensitat. I poques persones ho han exterioritzat tant com ho has fet tu. Ens deixes el llegat dels teus textos, les teves creacions i el record d’un munt d’experiències compartides a Brussel·les, a Arenys de Munt, a Ginebra, a Amer i arreu del país.

Per la independència, per la justícia social i per la Sílvia Martínez, visca Catalunya lliure! #tenimpressa I que ningú no em recomani que em prengui una til·la, si us plau.

(A la imatge, la Sílvia i jo al primer Aplec Independentista d’Arenys de Munt, el setembre de 2010, en el moment en què em regalava, generosa com era, una de les seves obres plàstiques. La foto és d’Agustí Esparducer.)

  1. No, sense na Sílvia no hagués estat possible. La via cap a la independència és un fet i no ens cal prendre tila.NO obklidarem na Sílvia, sempre estarà al nostre costat.
    Gràcies Xavier per aquest apunt ! 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!