Cucarella

Atenció a la notícia: El govern espanyol prohibeix el pas per la piscina de
Pedro J. Ramírez.

Tinc, per herència, un xicotet bancal de tarongers (a penes dues fanecades
i mitja: fins ara, un maldecap). La Constitució espanyola diu que tots som
iguals davant la llei, “sense que hi puga prevaldre cap discriminació per raó
de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o
circumstància personal o social, ni tampoc per professió, si un és director
d’un periòdic o agranador de carrers o escriptor en català. Això diu el
paperet, això diu la Constitución.
Per vora del meu bancal passen el camí i la sèquia del Gars, un braçal de la de
Ranes. He pensat que em faré una piscina afagant el camí que passa ran del meu
bancal, i també la sèquia, així ompliré de franc la piscina. Ja sé que quan
faré la piscina ja gent no podrà passar-hi. Que es foten! Que roden per un
altre camí! A mi, que m’apliquen la mateixa llei que a Pedro J. Ramírez. No som
tots igual davant llei? Doncs jo, davant la llei, com Pedro J. Ramírez. Així és
que em faré la piscina i cridaré la guàrdia civil perquè me la vigile, per si
algun cabut dels qui afagava el camí públic intenta encara de passar-hi. I li diré,
a la guàrdia civil, en la llengua dels guàrdia civil, que la conec perquè sóc
políglota: “A essos vagos i maleantes,
toos terroristas, me les meten el brasso dentro la mànega. I a quién s’asserque
demassiao a mi piscina, garrote, garrote i garrote! Arriba España!”. I per
ser igual igual en tot com Pedro J. Ramírez també exigiré al govern espanyol
que pose per escrit que està prohibit passar per la meua piscina, i ho posaré
en un cartell ben regran: pa’ que s’enteren de qui mana!

Espanya és una corrupta república bananera però amb rei, amb els seus
gàngsters, xantatgistes i directors de periòdic 3 en 1.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!