He escoltat, a trossos i a mossos, part de la tertúlia d’avui d’en Bassas a
Cataluna Ràdio, amb en Joan B. Culla, Antoni Puigvert, Jordi Barbeta i una tal
Milagros. Han parlat sobre els Països Catalans, i val a dir que tots els han
rebutjat. Han criticat l’oportunitat d’aquest projecte, sobretot perquè els
mitjans de comunicació espanyols i els partits ultradretans (llegiu-hi PP) en
fan causa de guerra.
Quanta por destil·laven alguns arguments… Quins demòcrates de “pacotilla”,
aquests tertulians! Si poguera ser, m’hauria agradat que m’explicaren com ha
estat possible que en trenta anys al País Valencià hàgem passat del “català i
valencià, cosí germà” a l’actual “català, fill de puta!”. Quan aquests
tertulians entenguen com s’ha produït aquest canvi, amb quines armes de terror
i intoxicació s’ha aconseguit, potser sabran de què parlem quan parlem de
Països Catalans. I de que parlem quan parlem d’Espanya, fatxa o progressista, que “tanto monta, monta tanto“: parlarem de nazisme espanyol, d’annexionisme castellà. Per això m’ha semblat especialment patètica, maniquea, la intervenció d’Antoni
Puigvert. Ha comparat els partidaris dels Països Catalans amb el nacionalisme
expansionista serbi, obviant, però, el nacionalisme espanyol que secularment ha
intentat exterminar-nos.
Han dit, despectivament, que som una minoria. Tenen raó. Tanmateix, obliden
que aquesta minoria és la que parla i escriu, i canta i fa teatre i ciència i periodisme en català. Els
altres, sempre reten servil acatament a l’espanyol. Aquests insignes tertulians catalunyesos
poden afegir-se als desitjos del PP, i també del PSOE, que tots nosaltres,
partidaris dels Països Catalans, però fidels a la nostra llengua catalana,
desapareguem aviat del mapa, si pot ser a causa d’un discret virus, per no haver d’embrutar-se, com es feia
abans, amb la violència dels afusellaments. No osbtant, l’actual clima d’histèria, idèntic al del primer postfranquisme, altrament dit "transició", és ben útil als seus plans d’extermini: o callem per por o ens unflaran la cara a hòsties. I de vostès ja sabrem que per tota solidaritat rebrem un patètic "s’ho mereixien".
Han criticat, i no només Antoni Puigvert, els suports econòmics que des de
les institucions del Principat s’han fet al País Valencià. Els espanyols es
gasten milions i milions d’euros fent el mateix en altres països “hispanohablantes” i ningú no ho
critica.
Gràcies pel seu suport “demòcrata”, senyora i senyors tertulians
catalunyesos. Continuen vostès obviant les agressions de la ultradreta, les d’ahir i les d’avui, i la intolerància histèrica del nacionalsme espanyol, continuen vostès ignorant, per covardia, l’odi que sembren els espanyols. Continuen vostès mirant cap a un altre costat; eviten de mirar el
País Valencià a la cara, no fóra cas que se’ls remoguera la consciència
democràtica. Si és que en tenen.
Gràcies pel seu suport. Quan els espanyols que bramen contra els Països Catalans tornen a punxar-me les rodes del cotxe o a ratllar-me’l, me’n recordaré de vostès, però sobretot donaré gràcies perquè el ganivet no me l’han clavat a mi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La gran majoria de principutins són uns folklòrics. No es que no es creguen els Països Catalans, es que no es creuen ni el Principat. Els van fotre ni més nimenys que el Rosselló, bressol de la pàtria, i mai no en diuen ni mitja, res a vore amb els bascos. Estan tan escuarterats mentalment com els valencians. La única cosa que els diferencia de nosaltres es que, a diferència de nostra, encara -de moment- són ells els qui manen a la seua terra, però tot arribarà. Algun dia entendran que Catalunya mai serà Catalunya sense València o les Illes, serà una província espanyola. En el fons, per molt estatut que demanen, la majoria d’ells no aspiren a més que a ser provincians, distingits de Castella, però provincians.
Pel que fa al programa eixe del Bassas, m’inflat a escriure’ls sobre temes diversos de les comarques del sud valencià (com per exemple, la no recepció de Catalunya Ràdio, Xàtiva enllà) i mai s’han dignat a comentar-los ni respondre’m. Mediocritat malaltissa.
Malauradament, quan posem a les mans de persones com Montilla, Corbacho, De Madre, el nostre Estatut, és que els nacionalistes ja han claudicat.
Quan aquest senyors diuen , que la financiació de Catalunya, ha de dependre de la reunió de tots els espoliadors, on el catalans hem d`anar ha demanar de genolls que ens expoliin una mica menys, hom pot veure on som.
L`abandó, la renuncia a defensar el País Valencià en mans del feixisme espanyol, a defensar amb força l`unitat de la nostre llengua, és una altre demostració d`on som.
Se`ns cau la dignitat com a poble i com a catalans, are bé, el 11 de Septembre anem a defensar el que som , cantant el nostre himne amb l`estelada, la qual cosa som incapaços de defensar la resta del any.
Ja ho he comentat a l’anterior noticia, tots els de la gran capital, que anomenen BCN, i que parlen de més enllà de l’Ebre no en tenen ni idea, avui no he escoltat el programa de’n Basses, cada dia ho faig menys, però no m’estranya, que parlin d’aquestes maneres, es miren massa el melic. Cada vegada ho tinc més clar, el meu món no és Catalunya Radio, sort en tenim de Vilaweb i del Punt.
Salut
Parlar-ne entre nosaltres per qualsevol reflexió o com a punt de referència, sempre és positiu i per això no ens tenim que empipar.
Ara que parlen malament des de el PP, m’os afalaguen, és motiu de orgull.
Molts catalans -i sobretot aquells que sí coneixem la realitat del País Valencià i de la resta de la nostra nació i treballem i lluitem provant de no fer blaverisme principotí- fa molt de temps que no escoltem Catalunya Ràdio.
El regionalisme catalunyès porta decades anunciant-nos la bona nova, enginyosa troballa descoberta amb quantioses dosis de cobardia, autoodi -allò que a Espanya en diuen seny- i oportunisme polític, ja sabeu l’estat espanyol sempre amb un garrot a una mà i una safanòria a l’altra.
I aquesta bona nova catalunyesa de la Espanya de les Autonomies podriem resumir-la així "Espanya és reformable des de Barcelona, PERÒ ATENCIÓ! no des de València"
Bé una altra mostra de funambulisme impossible per a creients babaus i catalans a hores convingudes com el de "nasión de nasiónes", les ben pregonades excel·lències del bilingüísme social o la ben demostrada catalanitat de la literatura escrita en espanyol.
Per acabar crec que anirà bé recordar una enginyosa frase d’en Toni Mollà que crec que feia així: "Quina és la diferència entre Barcelona i València? A València hi ha molts Blaveros, a Barcelona en canvi ho són tots."
L’ Antoni Puigverd és un català espanyolista amb molt d’ autoodi. És proper al PSC. Em fa molta ràbia sentir-lo a la ràdio nacional de Catalunya. A la COPE no desentonaria tant
Estic completament d’acord amb el teu article i també amb d’altres com el del PP o el dels Països Catalans anterior.
Crec que ja n’hi ha prou d’anar fent política en funció de les mides i les pautes que ens marquen els espanyols o els francesos.
Ha arribat l’hora de desemmascarar a tots els catalunyesos, als pseudonacionalistes i a tota la colla de benpensants del sistema.
Per què no parlen clar els polítics? On s’ha vist una nació que es defineixi en funció de com ens deixen dir o fer els colonialistes? O som o no som, i prou. S’ha d’acabar això d’anar perdent país per moments. ERC, Bloc, PSM… España és via morta per a qualsevol nació.
http://alenar.lamevaweb.info/post/2047/38831
Catalunya és una regió de la nació catalana. Els Països Catalans són una nació. Hi ha més blaveros catalunyesos que blaveros valencians, i a sobre passen per nacionalistes. Quina barra!
Jo, com tots els que han intervingut aquí, penso que els països catalans existeixen. Ara bé, com a català del principat, no hi puc fer gran cosa si al País Valencià i a les Illes voten un cop si i un altre també al PP o similars (llegeixi’s PSOE). Si, bé, puc patir, i ja ho faig. La veritat és que, a banda de fer-nos socis d’ACPV, subscriure’ns al Temps, i alguna altra cosa per l’estil, és ben poc el que hi podem fer. I, ja sé que no ve del tot a tomb, però sempre he pensat que si al final hi ha un corrent d’opinió prou fort com per aconseguir la independència, aquest corrent existirà amb força únicament al Principat. I llavors ens trobarem amb la situació que es va trobar en Michael Collins. Independència d’Irlanda excepte l’Ulster, o res. I llavors, què haurem de fer? El que és obvi és que no podem obligar al País Valencià i a les Illes a unir-se a nosaltres si una majoria de la seva població, enganyada o no, no vol.
Jo ho vaig sentir, va ser patètic. Espanyolisme.