Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Algú m’ho pot explicar?
No entenc l’abstenció de CiU en la votació per la reforma de l’Estatut
valencià. Però encara entenc menys l’abstenció d’ERC. Aquesta reforma se l’han
cuinada el PP i el PSOE i no han donat opció a ningú més. És una reforma
espanyolista a ultrança que no millora gens ni aporta res de positiu al
“cagalló legislatiu” que és l’actual Estatut valencià. Trobe que calia votar en contra d’una reforma feta "para ofrendar nuevas glorias a España". ¿És que potser s’ha votat
abstenció a canvi de contrapartides en un altre assumpte de més interès per a ERC o per a CiU, per altra banda missatger del Bloc? Seria, doncs, un nou exemple de la política entesa com a vulgar mercadeig. Vergonyós.
Rectificació (12.30): CiU no s’abstingut. Ha votat a favor amb PP i PSOE. [continua…]
PS.La reforma de l’Estatut
valencià està ben pactada entre el PP i el PSOE, el text que s’haurà d’aprovar
està "atado y bien atado". No han respectat ningú, ni tan sols EUPV
que té representació al Parlament valencià. De més a més, l’estatutet valencià
l’han usat d’espantall contra altres estatuts més ambiciosos. La lectura que
cal extraure’n és que PP i PSOE votaran conjuntament "por el bien de
España". Cal recordar les recents amenaces de Jordi (sic) Sevilla. Dubte
molt que s’hi admeta cap esmena d’EU, d’ERC o de CiU, si més no important,com
ara rebaixar el topall de 5% al 3%, la unitat de la llengua o un millor
finançament. Ja que ens han usat com a espantall, calia haver fer un gest
diguem-ne de dignitat, i votar NO a la reforma per la manera com s’ha tramitat:
en "contuberni" espanyol. Després, posar igualment una bateria
d’esmenes. Si algú té un problema d’ètica per haver votat en contra en el
tràmit primer, no caldria tenir escrúpols perquè els espanyols no la practiquen
gaire, l’ètica. A la vista està com han pactat el tràmit de la reforma i les
reformes a l’Estatut. Si s’ho han cuinat ells, que s’ho mengen ells. Només he
demanat una mica de mala llet de tant en tant. Un saludable colp sobre la
taula. Al capdavall, el peix de l’Estatut valencià ja està venut. Sobrava,
doncs, la comèdia de les bones maneres. Que la mala llet no s’use solament per
guillotinar i amordassar els dissidents de casa.
PS2. Xantatge. Certament, la reforma de l’Estatut valencià pot
endendre’s com a eina de xantatge envers l’Estatut català. Al Principat no
volen que es toque l’Estatut que aprove el Parlament de Catalunya. Ningú no
hauria de tocar, doncs, l’Estatut aprovat pel Parlament Valencià. Però hi ha
una diferència substancial, i és el PP-PSOE no ha permès cap participació, ni
tan sols la d’EUPV que hi té representació parlamentària. No s’han preocupat ni
de guardar les formes. Als valencians els espanyols ens usen com a moneda de
xantatge contra Catalunya.
PS3. Si els espanyols han volgut que l’estatut valencià fóra el
primer a aprovar-se perquè al Principat saberen quina era la mesura estatutària
que anaven a consentir, llavors s’havia d’haver votat en contra de la
tramitació per dir clarament que no s’acceptava una mida tan curta. Fet i fet,
la tramitació s’haguera aprovat igual perquè comptava amb els vots del PP-PSOE,
però s’haguera fet un avís important que no s’acceptaven reformes estatutàries
amb retallada prèvia. Si l’estatut valencià s’ha fet servir com a model, calia
dir-los que no acceptaven un model de tan escassa estatura. Llavors ERC potser
hauria d’haver-los dit que es confitaren els estatuts, que ERC és un
partit independentista. O potser ja no ho és?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Respecte als acords del Parlament al País Valencià. Com hi volen respecte als acords a la soberania del Parlament de Catalunya.
Jo entenc perfectament el vot d’ERC. Queda claríssim que l’estatut és una cotxinada, en molts aspectes. Per això, ERC no vol aquest estatut i ho ha dit amb fermesa. Ara bé, si vota que sí, la gent enten que està al costat dels espanyolistes PPSOE. Si vota en contra, li diran que no pot o no és ètic fer esmenes a l’estatut. Aleshores, el que es planteja és: abstindre’s i deixar clar que presentarà una bateria d’esmenes per a canviar radicalment l’estatut. Jo ho veig així i m’agrada la intervenció d’Agustí Cerdà. També la d’Isaura Navarro. Salut, República i Independència dels PPCC.
Deixem-nos de gemecs, de somicar com criatures. Al País Valencià no hi havia cap oportunitat de fornir cap bardissa política que donés per resultat un Estatut digne, perquè tot el que el feia possible simplement no existeix on hauria d’existir (a les Corts Valencianes): ni BNV, ni ERPV, ni EV. Etc…( assetjats per el maligne 5% del vot emès vàlid de tota la "Comunità Autonoma Balenciana’) ni…res de res. Només PP i PSOE.
Però que collons esperàvem? Es pot ser més innocent maredeueta dels desemparats? O és que el nacionalisme al PV ha anat fent una selecció natural de tota la morralla més subnormal del País?!!!.
I això, no és perquè els valencians siguem en ‘essència’ mes dolents, burros, o ignorants que els catalans, sinó perquè les raons objectives amb les que hem tingut que veure’ns-les van ser molt més dolentes. Tota la Brumete blava espanyola és va abocar al seu moment a convertir-nos en una diputació de…Madrid: i el senyor Pujol mirant, i el senyor Heribert Barrera mirant, i tutti quanti…mirant als pobres balencianets, pobrets , més que soques; i que blauets!
Ostic. Sí és que damunt ens va el ‘sado/maso’!
Sense una memòria històrica on agafar-nos, ens van desarborar la nau (més aviat el gussí) des de bon començament, per la dreta espanyola, amb una classe política catalana que mai no ha contemplat el País Valencià com a cosa seua a diferència, -o paradoxa!- de la Catalunya Nord i àdhuc les Illes.
A mi em fot profundament eixe lament fondo que ens surt dels budells: Que desgraciats que som…! més o menys conscient en el que estem instal·lats des de sempre.
El PV-exRegne de València, a la sortida del franquisme tenia quasibé les mateixes condicions objectives de reeixir que la Catalunya-Principat, però entre tots s’ho férem perquè la cagada fos monstruosa, i perquè a més hi havia que neutralitzar el País Valencià en honor del qual feren la llei prohibint la federació de CCAA, i això del 5%. Però és que a més caiguérem en tots els paranys que ens van parar, i clar,ens derrotaren. Només penseu, sí al Principat ‘dessonillat i mig feliç" els hi haguessen dit que pertanyien a uns Països Valencians, i que per ço doncs eren valencians i que la parla que des de sempre hi havien anomenat català en realitat era "VALENCIÀ", Mr. Lerroux de content haguera sortit del clot ressuscitant feliç. I totes les senyores clixé i tots els senyors barretina hi hagueren fet cua per apuntar-se a la causa.
Vençuts però, encara no estem. La nostra derrota no es deu a la ‘condició de valencians’ ans a tot el ramat de gripaus que ens ha tocat d’engolir-nos i a la inexperiència política amanida d’una espaordidora manca d’armes per defensar-nos.
Cal veure com li fem la volta a la truita i d’una puta vegada, i intentem guanyar de veritat; perquè de veritat de la bona que jo pense que li tenim por a l’èxit, i s’ho fem per seguir en el nostre rol de víctimes pobrets de la Seu; òbviament la resta del personal del País amb més trellat, passa de nosaltres i tira pel dret.
Com que som més febles hem de ser més intel·ligents, i d’entrada reconèixer que ni la mateixa ERC és creu més enllà de la més epidèrmica epidermis això dels Països Catalans.
Que hi farem!. Això és el que hi ha i plorar no ens aprofitarà de res.
Tanmateix, ara tenim una batalla explícita que tenim mig guanyada: el .cat. I ara si que toca plantar cara, perquè ni que siga fent més revoltes que el pare Xúquer, cal arribar a deixar clar que el "valencià", és una forma de designar el català a la Comunitat Valenciana (i ho escric així a posta) , el regal amb el que s’hem trobat sense fer res per merèixer-ho, és de a xavo.
A les Congrés de Diputats de l’Imperi, és ahí on ERC ha de posar totes les botifarres a la graella -i deixar-se de romanços-, és en aquesta qüestió. Pactant amb qui siga: amb el grup d’Izquierda Unida, amb el BNG, amb CiU, amb la COPE, amb el Papa de Roma i/o amb el PSOE. No deien que el tenien agafat pels collons? (al del tarannà, a eixe del ZP amb T de taranna), doncs ara és el moment de demostrar-ho. Hi hauran collons? -em pregunte-
Mai (sentiu-me bé, MAIDELAVIDA) no se’ns tornarà a presentar una ocasió així. Perquè del/s domini .ct; .pv ó .cv; .ib; i/o .pc (Països Catalans), oblident-nos per a les restes.
Mentre que el domini .cat com un regal del cel, i inèdit en la història està ahí. Ens han fet una nació al ciberespai.
Fotre!, no tornem a ser uns xonecs!
Vinga Cuquerella: parla amb els teus ex-companys d’ERPV perfa….