Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

31 d'octubre de 2007
2 comentaris

Crònica d’una pífia anunciada: falten vint dies

I al digital El
Debat
ja es comencen a filtrar mals indicis. Segons la notícia
publicada en aquell diari, ?
El
text base que va elaborar una comissió encapçalada per
Francesc Homs (i que va celebrar ahir la seva primera reunió)
es considera, en alguns sectors convergents, poc profund i, fins i
tot, simplista i massa superficial
?.
Caldrà veure, doncs, si el text en qüestió rep
esmenes o si Mas tira pel dret. Si es tracta d’aplegar esforços
al voltant d’un projecte, el sentit comú indica que s’hauria
d’escoltar la gent del propi partit, però a la mateixa notícia
se cita un fragment del document que no és exactament una
declaració d’amistat: ?
S?han
inaugurat noves inèrcies que configuren una acció
política caòtica, sense lideratges clars, fragmentada,
superficial i, sobre tot, carregadíssima de vanitat.
?
Que Artur Mas parli de vanitat per referir-se a algú altre és
una operació arriscada. Si es vol obrir la casa del
catalanisme i refundar alguna cosa, d’entrada cal ser més
amable amb els convidats.

Comencem malament, doncs, amb tanta vaguetat. Tanta, que els mateixos del partit ja se’n queixen. Francament, em resulta molt més atractiva la jornada d’Òmnium per al 10 de novembre. El text de Mas em porta trenta anys enrere. Parlar de catalanisme en aquests termes quan el que està damunt la taula és la necessitat d’un estat propi em sembla una pèrdua de temps. A més, paradoxalment (o no) aquest plantejament acosta CiU al PSC més que a cap altre partit.

Caldrà veure com reacciona tot el sector independentista que hi ha dins de CDC, perquè de moment, des d’aquest bloc, queda molt clar que continuem fent la crònica d’una pífia anunciada. El 20 de novembre Mas farà el ridícul. Haurà perdut una gran oportunitat per fer una aposta per l’estat propi. Tinc la impressió que l’estratègia de CiU va a la deriva i això és dolent per al partit però sobretot ho és per al país. El nacionalisme català que durant anys va ser hegemònic es resisteix ara als nous reptes que té plantejats, es resisteix a esdevenir obertament independentista. Mentrestant, la Plataforma per la Sobirania diu al seu web que ja en són cinc-cents, i es deu reservar la publicació del llistat d’adherits per fer un cop d’efecte… quan? El 19 de novembre?

Per cert, suposo que no calia dir-ho, però no m’hi han convidat. Senyal que a la casa aquesta no m’hi volen.

  1. Perquè ambdues no descarten la independència però ambdues no la volen promoure ara perquè segons els líders de les dues formacions, ara cal enfortir els espais de sobirania diuen uns o nacionals diuen els altres.
    He fet uns post al respecte:
    Per fi CIU i ERC coincideixen respecte a la Independència de Catalunya

    Per cert, igual que a CiU a ERC la ponència estratègica oficial per la Conferència Nacional d’ERC, en la primera versió era poc profunda, simplista i molt vaga pel que fa respecta als objectius independentistes. Al final en Carod es va treure de la màniga lo del 2014 per intentar tancar les portes als crítics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!