Blog d'en Xavier Mir

Acte de Sobirania ha fet arribar aquest correu als compromesos i compromeses:

“El dia 27 de juny, al final de la nostra Marxa, 10 parlamentaris —8 del
grup d’ERC i 2 de CiU— ens van rebre davant el Parlament on els vam
lliurar la carta amb el Compromís per la Sobirania. Els 8 diputats
presents de ERC, la van signar; els 2 de CiU ens van dir que la
considerarien.

El dia 29 de juny vàrem portar al Parlament de Catalunya la carta
amb el Compromís per la Sobirania, personalitzada per cadascun dels
parlamentaris, llevat dels 10 als que se’ls havia lliurat personalment
2 dies abans.

Des d’aquell moment hem tingut contactes amb els diversos grups polític. Us fem un petit resum de la situació:

•
El grup parlamentari de ICV, ens van respondre per carta que els seus
objectius “passen, com vosaltres bé sabeu, pel desplegament de
l’Estatut i la seva renovació en un sentit federalista. L’Estatut és el
camí, però no l’horitzó. El catalanisme ha de ser el motor de la
construcció federal de l’Estat.” i en conseqüència, no van signar.
• El grup parlamentari d’ERC, verbalment, ens han manifestat que signarien. De moment hem rebut una novena signatura.
•
Quant al grup parlamentari de CiU, i després de donar el compromís al
dos parlamentaris el dia 27, i d’altres converses mantingudes, estem a
l’espera de la seva resposta.
• Dels grups parlamentaris del PSC-Ciutadans pel Canvi, el PP i Ciutadans, no n’hem rebut cap resposta.
•
També estem en contacte amb altres grups polítics per conèixer si els
seus futurs candidats estarien disposats a signar el Compromís.

Continuarem fent un seguiment dels que han signat i us n’anirem informant.

Recordeu que el dia que surti la sentència del TC estem tots citats a la plaça Sant Jaume.”

Així, hi afegeixo jo, podem començar les vacances d’agost (qui les faci ara) amb la informació al dia i preparar-nos de cara a setembre, sabent on és cadascú.

ICV diu que aposta pel federalisme. Ells solets. Potser, quan convingui, com a mur de contenció d’un independentisme que continua guanyant suport social, els faran companyia els del PSOE-C. Però el problema de l’aposta federalista no és pas aquest sinó uns altres de ben diferents. D’entrada, que Espanya no té ni necessitat ni ganes de federar-se. Per tant, és tremendament irresponsable voler encaminar el país cap a un model de relacions amb l’Estat que no depèn de nosaltres. És com posar un xec dins un sobre sense segell, ni destinatari ni remitent. Fins i tot en el cas que aquesta fos la voluntat majoritària de la població (que no ho és, perquè el darrer BOP ho situa en el 32,2 % i parlant d’estat en lloc de comunitat autònoma), caldria informar seriosament de la inviabilitat del projecte. Per què federar-se amb l’Estat espanyol quan ens podem federar directament amb la Unió Europea? Si finalment és Joan Herrera qui substitueix Joan Saura, potser li haurem de recordar què va passar el 10 de novembre de 2007 en aquell acte organitzat per Òmnium (entrada a la viquipèdia i vídeo amb la seva intervenció cap al minut 3).

Respecte d’ERC, si Acte de Sobirania ha rebut una novena signatura, espero que la resta, els dotze diputats i diputades restants, ho facin ben aviat. No val a badar. Tampoc no haurien de badar a CiU, que és de molt mala educació no respondre una petició de la societat civil com aquesta. Ja fa un mes que ens esperem. Una mica més de respecte, tots plegats!

El mateix respecte que haurien de mostrar els del bloc PSOE-C – PP – Ciutadans (que, efectivament, són un sol bloc com sabem), encara que la seva resposta sigui previsiblement negativa. Respondre, hi insisteixo, és de persones educades i, en el cas dels representants polítics, és el mínim gest de dignitat que pot oferir algú que obté el seu sou de tots nosaltres. Ni a la cortesia política no arriben (i després van acusant els blocaires que diem no sé quines coses…).

Finalment, quant als altres grups, caldrà veure quin pa s’hi dóna.