Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

27 de setembre de 2012
0 comentaris

Poden ser les polítiques keynesianes una sortida a la crisi global ? O cal una nova política econòmica al servei de la ciutadania i en pau amb la natura?

Desè Berenar-debat del Fòrum Narcís Monturiol

 

PONENTS

Jordi Roca Jusmet, Doctor en Economia. Catedràtic  de Teoria Econòmica de la UB, especialitzat en economia ecològica

Antoni Comín Oliveres, Llicenciat en Filosofia i en Ciències Polítiques (UAB), professor d’ ESADE,  ex- diputat del PSC ( PSC – PSOE) per  Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya

 

Data: 25 de setembre de 2012

Inici:  19:00. Final 21:00. Lloc : Restaurant Cabanela (BCN)

 

Assistents: 24 persones

 

Va presentar el debat en Xavier Fusté i  va moderar en Lluís Godé, ambdós del FNM

 

En Jordi Roca, en primer lloc, va explicar l’origen de la crisi econòmica, dividint l’economia en tres nivells: un primer que anomenà economia real i que es troba definida per les activitats que produeixen béns i serveis; un segon nivell que seria l’activitat financera, i que per la seva dimensió va adquirint al llarg de la història una gran part d’artificialitat (va esmentar com a exemple de la situació actual el cas de la crisi del Japó a mitjans dels anys noranta). Afirmà que la crisi no prové del mercat laboral ni dels dèficits de l’estat sinó del crack financer. Pel que fa al tercer nivell, esmentà els recursos naturals i energètics i tot allò que compon el metabolisme social (quan l’economia creix és quan hi ha més problemes en aquest sector).

 

Va fer un extens repàs del pensament econòmic de Keynes i de la seva complexitat, va citar a Paul Krugman com apòstol de la socialdemocràcia front el neoliberalisme del capitalisme hegemònic ; aquest economista  es qüestiona,  les teories del creixement econòmic sostingut , pel creixement del deute i l’’impacte sobre els recursos naturals.

 

En Roca també va situar el fals debat entre austeritat  o l’estímul de la despesa amb les preguntes austeritat per a qui? Quina producció de bens s’ha d’estimular i quina producció de bens ha de decréixer etc.

En Toni Comín va iniciar la seva exposició manifestant que estava fonamentalment d’acord en l’exposició sobre Keynes del seu company. Però va introduir un concepte en el qual està treballant amb d’altres investigadors: el socialisme de mercat. En aquest sentit, va citar l’autor David Schweickart i d’altres.  Va considerar que un cop fracassats els paradigmes de l’esquerra del segle XX (economia planificada i centralitzada o socialdemocràcia clàssica) cal buscar sistemes de mercat no capitalista. Però també va reconèixer que potser són propostes que no poden servir pel moment actual però sí per un canvi lent (que impliqués aprofundir en conceptes com l’autogestió, el cooperativisme, l’evidència de la necessitat de canviar el mercat financer…). Davant de la crisi va opinar que les retallades com a solució única és estúpida i que ell apostaria per una barreja que combinés mesures fiscals (com l’aplicació de la taxa Tobin, l’harmonització fiscal en l’àmbit europeu, la lluita contra l’evasió fiscal, unificació del deute i del tresor…). Afirmà rotundament que l’estat del benestar serà europeu o no serà.

 

Va haver acords i discussió entre ells sense arribar a polemitzar en temes com  la crisi ecològica, el keynessianisme verd etc. Tots dos van concloure que avui en dia no té sentit la mesura del producte interior brut (PIB) per avaluar l’estat de benestar i progrés de les societats.

 

Posteriorment  va haver tres torns de paraules amb 9 intervencions

 

Dues de les  intervencions es van centrar en qüestionar les propostes de mercat social disgregades al llarg de la intervenció d’en Toni Comín, unes altres en qüestionar aquest concepte i demanar la gestió  pública sobre alguns recursos naturals , com per  exemple l’aigua i els recursos pesquers. En la mateixa línia es va dir que la gestió de l’energia o del territori no pot ser gestionada pel mercat social. L’ensenyament i la cultura també es va dir que no poden ser objecte del mercat pur i dur. En Comín apostà clarament per la societat civil com a iniciadors dels canvis que calen.

 

En Jordi Roca va estar d’acord amb aquestes apreciacions i tant ell com en Comín, després d’haver-nos exposat abastament una lliçó de Keynes i de la millor socialdemocràcia ( Suècia, Dinamarca) a la primera part del B/D, van coincidir – en Roca fa anys que té superat Keynes i en Comín és un socialdemòcrata no un social- liberal-  que sense creixement no hi ha recuperació econòmica, però cal veure quin creixement, amb quina fiscalitat etc. Finalment ambdós van coincidir que hem d’anar cap  una nova economia post- capitalista.

 

Esteve Canet, membre del Fòrum Narcís Monturiol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!