Fòrum Narcís Monturiol

Des d’un punt de vista ambiental a Catalunya podem estar de festa perquè tenim en vies de solució el problema ambiental més seriós que comprometia el nostre territori. La massa de residus acumulada a l’embassament de Flix, unes 500 000 tones, té unes quantitats molt altes de mercuri, policlorobifenils, hexaclorobenzè, DDT, DDE i altres compostos organoclorats. També té quantitats importants dels radionúclids derivats de la descomposició de l’²³⁸U, és a dir ²²⁰Ra, ²¹⁰Pb, ²¹⁰Po i altres. La composició d’aquests residus fa que tinguin una toxicitat elevada. Representen un perill obvi pels ecosistemes del riu. Un problema afegit, a més, és la seva situació, a uns 95 km riu amunt de la boca de l’Ebre. Aquesta localització posa en risc la major part del tram català de l’Ebre. Riu avall s’utilitza l’aigua per a regar i per a consum humà (devers 1.5 milions de persones). A més a més, al final del riu tenim el delta de l’Ebre, el segon parc natural més important d’Europa per la diversitat de vertebrats.

Aigües avall de l’embassament de Flix el riu Ebre té un caràcter erosiu i la possible mobilització podria comportar la seva acumulació en el delta. Hi ha per tant una gran quantitat d’interessos ambientals i comercials que es troben amenaçats per aquests residus. L’efecte combinat de la seva perillositat i el lloc que ocupen converteixen aquest problema ambiental en un dels més seriosos que existeixen actualment a Europa.

Com a conseqüència de diversos estudis pagats per la Generalitat de Catalunya, on la CIRIT (antecedent de l’AGAUR) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) hi tingueren un paper supervisor, diversos estudis científics liderats pel Consell Superior d’Investigacions Científiques, mostraren aquest problema i en definiren el seu abast. Posteriorment, un cop conegut pel gran públic, s’organitzà un debat on intervingueren novament el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Flix i el Ministeri de Medi Ambient del Govern d’Espanya mitjançant la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. La responsabilitat de gestió del riu Ebre a tot Espanya és d’aquesta Confederació.

Fruit d’aquest debat s’arribà a la conclusió que el millor era treure els residus de l’embassament, tractar-los i abocar-los en un abocador preparat per aquesta finalitat. A part del problema ambiental ja esmentat, una altra dificultat addicional és que aquests residus tapen un 60% la secció del riu Ebre en el seu pas per l’embassament de Flix. Tota l’aigua de la conca de l’Ebre que s’ha de desembassar passa per aquest punt, això inclou els rius Ebre, Cinca i Segre. Qualsevol inundació produïda a les terres de l’Aragó ha d’acabar desembassada per aquest punt de Flix.

El projecte és tècnicament complex perquè, mentre s’executi, el riu Ebre continuarà passant per aquest punt. Per això, va caldre fer una doble paret de palplanxes per aïllar la massa de residus de l’erosió del riu i així poder actuar sense que els treballs comportin un arrossegament de materials riu avall. Un cop extrets, aquests materials s’han d’assecar tot el possible, i això es farà mitjançant filtració amb filtres premsa. Després cal analitzar-los i veure si tenen massa mercuri o massa compostos organoclorats per a esser abocats directament a un abocador d’activitat intermèdia. Si hi ha massa mercuri s’encimentaran, i si hi ha massa compostos organoclorats es netejaran tèrmicament. Finalment, els residus s’abocaran a un abocador construït expressament a la zona del Racó de la Pubilla. Aquest projecte és previst que estigui acabat en dos-tres anys. En acabar, aquest tram del riu estarà net i recuperat. També és previsible que les aigües del riu Ebre des d’aquest tram fins a la desembocadura millorin de qualitat i que a partir d’un cert moment els peixos siguin aptes per al consum humà. Actualment aquest no és el cas degut a la gran quantitat de mercuri que tenen.

Un aspecte que s’ha valorat poc és el de l’impacte socio-econòmic d’aquests treballs. L’empresa ERCROS va anunciar que plegava el dia d’inauguració de les tasques de neteja. Després s’ha desdit però és clar que farà una reducció de plantilla molt forta. El futur de l’empresa depèn dels seus gestors i en darrera instància dels seus accionistes. L’estat de les instal·lacions de la factoria mostra que fa molts anys que no es reinverteix. Això l’ha convertit en una instal·lació vella. A més, aquesta planta electroquímica té el repte de passar de la tecnologia del mercuri a la de les membranes per mandat de la Unió Europea. No sembla clar si davant d’aquesta demanda, que es comú per a tot el sector, a la fàbrica de Flix es farà la inversió. Si aquesta factoria disminueix la seva activitat o tanca serà una pèrdua important per al poble de Flix i la seva àrea, que té una forta vocació industrial.

Els treballs de neteja actuals obren la possibilitat a un desenvolupament futur de nova activitat industrial a la zona. Fa molt difícil pensar que, en el cas que fos necessari, una altra empresa volgués instal·lar-se al costat d’una massa de residus tan problemàtica com la de l’embassament de Flix. Treure-la del riu, a part de solucionar un problema ambiental, resol un entrebanc molt notable per al futur econòmic d’aquesta zona de les terres de l’Ebre. Encara caldrà resoldre més problemes per a que aquest futur estigui assegurat, però sense aquesta passa sembla bastant improbable que s’hagués pogut avançar en el progrés econòmic d’aquest poble.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!