Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Diumenge al matí vaig deixar la Serra del Montsant i vaig fer nit al Cap i Casal del Principat.
Alguns dies desprès em trobava feinejant pels límits del Solsonès, prop del Coll de Jou, quan de sobte vaig escoltar una música semblant a les pregàries que els musulmans fan a les seves mesquites.
Dins d’una vella furgoneta hi havia un àrab escoltant a la ràdio pregàries a la Meca; fora dues dones amb hijab estaven omplint bidons amb aigua d’una font de Lladurs, la qual tenia enganxat un rètol oxidat on es llegia “Aigua sanitàriament no permissible”.
Em vaig dirigir en català i castellà a les tres persones per explicar- lis el significat del rètol i van intentar entendre, una mica esverats, el què els i deia.
Els dos adults no entenien res, però la noia, d’uns 16 o 17 anys, parlava el català perfectament.
De manera molt entenedora li vaig explicar la contaminació per nitrats o per herbicides que a baixa concentració tenia l’aigua d’aquella font i que era no potable amb molta probabilitat.
Ho va entendre molt bé i després d’explicar-ho als que vaig suposar eren els seus pares van tombar carretera avall cap a Solsona.
Ei ! abans d’engegar el cotxe l’home musulmà amb un deficient castellà em va preguntar si la font propera també estava contaminada…
Misèria, incultura; o potser tenen l’aigua corrent de casa tallada per impagaments!
L’ Islam, Catalunya, una noieta nord- africana que encara no ha patit la Llei Wert…
Mentre, al nostrat Parlament de Catalunya uns parlen d’independència, d’altres d’estat propi i alguns per tocar el que no sona encara emprenyen amb federalismes.
Estic fet un embolic, quan torni al Montsant he de dissertar una bona estona amb el meu bon company : El Càtar de la Granadella.
El Llop del Montsant
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!