Fòrum Narcís Monturiol

Caldria començar dient que des de certs sectors de l’àmbit científic, “conservacionista” i social, no renunciem a prendre les mesures oportunes per evitar danys per inundacions i per garantir els diversos usos de l’aigua, tots ells legítims i sostenibles. Això no obstant, també ens posicionem amb algunes determinades manifestacions que defenen conceptes que no podem compartir.

Cal disminuir el risc de danys per inundacions? És evident, però no només amb mesures estructurals, sinó també amb les de gestió del risc.

En tot cas, cal disminuir-lo amb actuacions que siguin al més compatibles possible amb el funcionament natural dels cursos fluvials. Així, la Directiva 2007/60/CE d’avaluació i gestió del risc d’inundació (i la seva transposició al dret espanyol), en cap moment parla de la construcció d’embassaments entre les mesures a adoptar en els “Plans de gestió del risc d’inundacions”.

Per contra, aquests plans hauran de contemplar, com a mínim, les mesures següents:

–          restauració fluvial que condueixi a la recuperació del comportament natural de la zona inundable, així com dels seus valors ambientals associats

–          millores del drenatge d’infraestructures lineals

–          predicció d’avingudes

–          protecció civil

–          ordenació territorial i urbanisme

–          promoció de les assegurances i, en especial, de les assegurances agràries

–          mesures estructurals i els estudis cost-benefici que les justifiquin , així com la possible inundació controlada de terrenys.

Cal garantir els usos de l’aigua legítims i sostenibles? És evident que sí, però existeixen moltes maneres de fer-ho i en molts casos sense necessitat d’embassaments nous; amb la potenciació de consums racionals, la reutilització d’aigües residuals, la recuperació de masses d’aigua superficials i subterrànies degradades i a les zones costeres les instal·lacions de dessaladores, si es dóna el cas, justificades de manera convenient i amb el subministrament energètic sostenible.

En tot cas, tornem a la pregunta de la capçalera la qual, en to afirmatiu, és el titular d’una nota d’un mitjà de comunicació. ¿Algú encara no ha entès una cosa tan simple i bàsica com el cicle de l’aigua?

¿Es perd l’aigua que va a parar al mar? És clar que no. Simplement, completa el seu cicle vital a l’espera d’un altre i mentre tant ha exercit el paper que li correspon al planeta blau.

Els núvols contenen vapor d’aigua  que per condensació precipita sobre el terreny, discorre fins arribar a un curs fluvial o recarrega un aqüífer i finalment, el més normal és que els cursos fluvials acabin desembocant al mar.

En conseqüència, es perd l’aigua que va a parar al mar? És clar que no. Simplement, completa el seu cicle vital a l’espera d’un altre i mentre tant ha exercit el paper que li correspon al planeta blau:  conformar morfològicament els nostres rius, ser un medi de transport de sediments i organismes vius diversos, així com donar origen a uns ecosistemes rics que són autèntiques columnes vertebrals en tots els aspectes de molts territoris i que durant mil·lennis han afavorit els assentaments humans que han aprofitat històricament el seu caràcter  vertebrador i aquesta gran font de recursos i serveis que suposen els rius.

Si alterem el règim hidrològic i de sediments dels nostres rius, també estem alterant l’equilibri natural dels medis marins receptors, altres ecosistemes rics en perill i, a més, font d’aliment per un altre dels animals presents al planeta i que hi té un paper predominant: l’”homo sapiens”.

El que sí sembla és que alguns exemplars de la subespècie “homo quasi sapiens” han perdut hectòmetres de sensibilitat i respecte cap als nostres rius.

Lluís

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!